José Nicolás de Azara y el éxodo de Pío VI hacia el exilio

El present estudi tracta de desmentir la creença, fomentada des del poder polític, que el diplomàtic Azara va donar l’esquena a Pius VI en moments difícils, quan es produí l’entrada de les tropes franceses a Roma, amb la corresponent proclamació de la República a Roma i l’exili del sant Pare el 1798. Un breu estat de la qüestio recull les investigacions realitzades sobre aquest tema. A continuació, s’interpreta el contingut d’una sèria de cartes, encara inèdites, procedents de l’Arxiu Torres i Amat, per exemple, entre Azara i el ministre espanyol a Gènova, Leandro Gómez Terán, i el plenipotenciari enviat per Carles IV per a assistir al sant Pare a l’exili, Pedro Gómez Labrador, entre d’altres. Aquestes cartes donen testimoni de la seva preocupació i confirmen el seu suport i amistat per a donar una sortida i una destinació dignes, tot i els esdeveniments bèl·lics que se succeïen sense treva.