Bruixeria i veïnat. Dos processos judicials de Bescaran, Alt Urgell, 1551-1553

Aquest article analitza dos processos per bruixeria de la justícia criminal del capítol de la catedral de Santa Maria d’Urgell oberts contra dues dones de la localitat de Bescaran, a la comarca de l’Alt Urgell, en els anys 1551-1553. Aquestes dues acusades se sumarien com a mínima una altra quinzena de bescaraneses més, jutjades per aquest mateix tribunal senyorial i per la justícia criminal compartida per la mitra d’Urgell i la ciutat d’Urgell entre 1520-1530 i 1623. Aquests valors confirmen que a les zones muntanyenques del bisbat d’Urgell (Pallars, Andorra i Alt Urgell) la persecució de bruixes presentà un caràcter endèmic i sostingut al llarg de generacions, atès que s’inicià a finals del segle XV i es mantingué activa fins a les primeres dècades del segle xvii. La nostra recerca ens permetrà estudiar els valors comunitaris, les relacions interpersonals i les creences associades a la bruixeria dels habitants d’aquesta localitat, que foren al mateix temps víctimes i instigadors d’aquestes persecucions.