Processos populars de seguretat comunitària a Catalunya transformant les violències als barris

L’abordatge públic de la seguretat a Catalunya ha tendit a responsabilitzar-ne un nombre limitat d’actors tècnics, vinculats a regidories específiques i als cossos policials i d’emergències. Això té un impacte en la percepció de seguretat de la ciutadania, la qual adopta una distància respecte a allò que succeeix als seus barris i afecta la seva quotidianitat, i alhora influeix en dinàmiques socials de ruptura de vincles, manca de cohesió social i segregació. Aquesta tendència ha intentat redreçar-se des de la mateixa institució, de forma localitzada i heterogènia, amb l’obertura d’espais concrets, com les juntes de seguretat o la implementació de processos de coproducció de polítiques i de col·laboració entre ciutadania i cossos policials. Paral·lelament, s’han engegat processos populars de seguretat comunitària, inspirats en experiències concretes dels Estats Units i d'Amèrica Llatina i moviments internacionals per la desinversió, la desmilitarització o l’abolició policial. Són dues les preguntes que guien la reflexió d’aquest article: 1) Per què despolicialitzar la gestió dels conflictes i les violències mitjançant l’acció comunitària? i 2) Com equilibrar responsabilitat i acció política amb el reconeixement i espai per a l’acció social? L’article fa un recorregut per les visions sobre seguretat comunitària i analitza dues experiències veïnals, una centrada en la construcció de seguretat comunitària a Manresa, i una segona contra la segregació escolar a Salt. Mitjançant la revisió d’aquestes experiències i de projectes pioners en altres territoris, s’intenta establir-ne l'abast, limitacions i potencial impacte en la transformació de les violències dels seus contextos particulars a l'hora d'innovar en el camp de la seguretat.