Una nova mirada a les polítiques de regeneració urbana a Catalunya des de la convivència i la seguretat

Main Article Content

Cristina Sobrino Garcés
Marta Murrià Sangenís
Ricard Gomà

Aquest article analitza les polítiques de regeneració urbana a Catalunya amb un enfocament en la seguretat i la convivència. A partir d’una revisió documental i de l’anàlisi de les accions implementades en diferents programes, com la Llei de Barris i el Pla de Barris de Barcelona, s’explora fins a quin punt aquestes dimensions han estat considerades en les estratègies de millora urbana. Els resultats mostren que, mentre que en altres contextos europeus la seguretat i la convivència s’integren explícitament entre els objectius dels programes de regeneració urbana, a Catalunya s’han incorporat de manera tangencial. A través d’una nova mirada, es proposa incloure ambdues dimensions en el marc legislatiu públic així com un criteri per al desenvolupament de les accions en el marc d’aquests programes per assegurar una intervenció urbana més ajustada a les necessitats dels barris.

Paraules clau
polítiques de regeneració urbana, Catalunya, programes de barris, seguretat i convivència

Article Details

Com citar
Sobrino Garcés, Cristina et al. «Una nova mirada a les polítiques de regeneració urbana a Catalunya des de la convivència i la seguretat». Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: Territori, estratègies, planejament, 2025, vol.VOL 67, p. 99-114, http://raco.cat/index.php/PapersIERMB/article/view/10000009054.
Referències

Antón-Alonso, F., & Porcel, S. (2018). La vulnerabilitat urbana a la Barcelona metropolitana: la dinàmica de la persistència. A Anuari Metropolità de Barcelona 2017. Àrea Metropolitana de Barcelona i Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

Antón-Alonso, F., Porcel, S., Cruz, I., & Coll, F. (2021). La Vulnerabilitat Urbana a Barcelona: Persistència, Concentració i Complexitat. Papers: Regió Metropolitana De Barcelona: Territori, estratègies, Planejament, (63), 50–67.

Batty, E., Beatty, C., Foden, M., Paul, L., Sarah, P. and Wilson, I. (2010). The New Deal for Communities Experience: A Final Assessment. Department for Communities and Local Government.

Bennett, T., Holloway, K. & Farrington, D.P. (2006). Does neighborhood watch reduce crime? A systematic review and meta-analysis. Journal of Experimental Criminology 2, 437–458 https://doi.org/10.1007/s11292-006-9018-5

Blanco, I., Gomà, R., & Subirats, J. (2018). El nuevo municipalismo: derecho a la ciudad y comunes urbanos. Gestión y Análisis de Políticas Públicas, (20), 14-28. https://doi.org/10.24965/gapp.v0i20.10491

Christmann, K., Rogerson, M., & Walters, D. (2003). Fear of Crime and Insecurity in New Deal for Communities Partnerships: NDC National Evaluation Research Report 14. (New Deal for Communities). Sheffield Hallam University - Centre for Regional Economic and Social Research.

Crawford, A. (2024), Vulnerability and Policing: Rethinking the Role and Limits of the Police. The Political Quarterly, 95: 431-441. https://doi.org/10.1111/1467-923X.13422

Col·lectiu Punt 6. (2019). Urbanisme Feminista. Por una transformación radical de los espacios de vida. Virus.

De Gregorio, S. (2010). El desarrollo de las Iniciativas Comunitarias URBAN I y URBAN II en las periferias degradadas de las ciudades españolas. Una contribución a la práctica de la regeneración urbana en España. Ciudades, 13, 39-59

De Gregorio, S. (2010). La Iniciativa Comunitaria URBAN como factor de transformación de la práctica de la regeneración urbana: aproximación al caso español”. Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales, 46(180), 253-275.

Fernández Bessa, C. (2019). Els usos ciutadans de l’espai públic. Una proposta per avançar cap a la pràctica del dret a la ciutat. En S. Ezquera, M. de Eguía, y E. Covelo (Eds.), Del civisme al dret a la ciutat: Repolitització de la vida en comú a la ciutat del segle XXI (pp. 243-258). Icària.

Fernández-Bessa, C. y Di Masso, A. (2018). Diez años de civismo a golpe de ordenanza: estudio sobre la aplicación de la ordenanza de convivencia en el espacio público de Barcelona. Barcelona Societat, 22, 27-50.

Freixanet Mateo, M (coord.). (2011). No surtis sola. Espais públics segurs amb perspectiva de gènere. Institut de Ciències Polítiques i Socials.

Gomà, R., Brugué, Q. (1998). Las políticas públicas locales: agendas complejas, roles estratégicos y estilo relacional. En Brugué, Q., & Gomà, R. (Eds.), Gobiernos locales y políticas públicas. Bienestar social, promoción económica y territorio (1 ed., pp. 7-12). Ariel.

Harvey, D. (2007). Urbanismo y desigualdad social. Siglo XXI.

Kobrin, S. (1959). The Chicago Area Project-A 25-Year Assessment. The Annals of the American Academy of Political and Social Science, 322, 19–29. http://www.jstor.org/stable/1032698

León. M. (2023). El arte de pactar. Estado de bienestar, desigualdad y acuerdo social. Catarata.

Maroto Calatayud, M. (2013). Ciudades de excepción; seguridad ciudadana y civismo como instrumentos de burorrepresión de la protesta. En P. Oliver (Ed.), Burorrepresión: sanción administrativa y control social (pp. 29-65). Bomarzo.

Martín Fernández, C. (2024). El régimen sancionador de la seguridad ciudadana municipal. Anuario de Derecho Municipal, 17, 85-117.

Murrià Sangenís, M., Sobrino Garcés, C. y González Murciano, C. (2022). Las políticas locales

de seguridad (y prevención). En J. [Juanjo] Medina Ariza, Instituciones de control del delito (pp.

-118). Dykinson.

Medina Ariza, J. (2011). Políticas y estrategias de prevención del delito y seguridad ciutadana. Edisofer.

Nel·lo, O. (2009). La Llei de barris, una aposta col·lectiva per la cohesió social. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Nel·lo, O. (2011). The Five Challenges of Urban Rehabilitation. The Catalan Experience. Urban Research and Practice, vol. IV, 3, 308-325.

Nel·lo, O., Cruz, H., i Blanco, I. (2020). Les polítiques de rehabilitació enfront la segregació: el pla

de barris de Barcelona. Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: Territori, estratègies, planejament, (63), 118–133. https://raco.cat/index.php/PapersIERMB/article/view/381017

Oakes, J. M., Andrade, K. E., Biyoow, I. M., & Cowan, L. T. (2015). Twenty Years of Neighborhood Effect

Research: An Assessment. Current Epidemiology Reports, 2(1), 80-87. https://doi.org/10.1007/s40471-015-0035-7

O’Brien, D. T., Farrell, C., & Welsh, B. C. (2019). Broken (windows) theory: A meta-analysis of the

evidence for the pathways from neighborhood disorder to resident health outcomes and behaviors. Social Science &Amp; Medicine, 228, 272-292. https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2018.11.015

Simone Noveck, B. (2022). Cómo resolver problemas públicos. Una guia práctica para arreglar el gobierno y cambiar el mundo. Galaxia Gutenberg.

Quivy, R., & Campenhoudt, L. V. (1997). Manual de recerca en ciències socials. Herder.

Parés, M., Martí-Costa, M. (2009). Llei de barris: cap a una política de regeneració urbana participada i integral? Escola d’Administració Pública de Catalunya i Direcció General de Participació Ciutadana, Generalitat de Catalunya.

Parés, M., Martí-Costa, M. I Blanco, I. (2014). Geographies of governance: How place matters in urban regeneration policies. Urban Studies, 51(15), 3250-3267. https://doi.org/10.1177/0042098013513647

Pemán Gavín, J. M. (2007). Ordenanzas municipales y convivencia ciudadana. Reflexiones a propósito de la Ordenanza de civismo de Barcelona. Revista de Estudios de la Administración Local y Autonómica, (305), 9–55.

Sampson, R. J. (2012). Great American City. Chicago and the enduring neighborhodd effect. The Unviversity Of Chicago Press.

Sobrino Garcés, C., Murrià Sangenís, M., Riba López, J.M. (2024). Gobernanza de la prevención y las políticas locales de seguridad En Gaviria Stewart, E., Chiclana de la Fuentes (coord.), Prevención y tratamiento de la Delincuencia. Sanz y Torres.

Torrente, D. (2020). Seguridad pública y privada. Síntesis.

van Ham, M., Manley, D., Bailey, N., Simpson, L. i Maclennan, D. (Ed.) (2012). Neighbourhood effects research: New perspectives. Springer.

van Ham, M., Manley, D., Bailey, N., Simpson, L. i Maclennan, D. (2013). Understanding Neighbourhood Dynamics. Springer.

Wacquant, L., (2007). La estigmatización territorial en la edad de la marginalidad avanzada. Ciências Sociais Unisinos, 43(3), 193-199