La seguretat des d’una perspectiva feminista interseccional aprenentatges comunitaris de les marxes exploratòries

Article Sidebar

pdf

Main Article Content

Col·lectiu Punt 6

La construcció d’espais segurs des d’una perspectiva feminista parteix d’una visió de la seguretat i de l’abordatge de les violències masclistes que posa el centre d’atenció en la percepció de (in)seguretat que viuen les dones i altres identitats de gènere a l’espai públic, tenint en compte la continuïtat i la connexió entre les violències viscudes entre l’espai públic i l’espai privat. En aquesta aproximació a la seguretat i les violències, es considera a les dones en la seva diversitat com a expertes dels territoris on viuen i per on es mouen. Per tant, la seva participació en la construcció d’espais segurs és imprescindible. La participació i acció comunitària és la metodologia a través de la qual s’han de dissenyar les intervencions en comunitats, barris o territoris, perquè les persones usuàries d’aquests espais són qui els coneixen amb més profunditat com a resultat de la seva experiència quotidiana. En el cas de la seguretat urbana, des de Col·lectiu Punt 6 fa més de 10 anys que realitzem auditories de seguretat urbana amb la participació comunitària de dones i dissidències de gènere a través de les marxes exploratòries. En aquest article, compartirem els aprenentatges col·lectius recollits després de realitzar més de 100 marxes exploratòries a Catalunya, on hem pogut analitzar que les marxes exploratòries no només són un mètode d’anàlisi, sinó que tenen el potencial de transformació i de reparació comunitària en relació amb violències masclistes viscudes. En aquest article, analitzem com les marxes exploratòries són una eina que permet ampliar la visió de la seguretat i de les violències, trencant també amb la dicotomia entre l’espai públic i l’espai privat i permetent la integració de la perspectiva feminista en l’agenda política i tècnica de les àrees d’urbanisme, mobilitat i seguretat. A més, analitzarem el seu potencial com a eina d’organització i reivindicació col·lectiva de la transformació i apropiació dels espais des d’una mirada feminista. Finalment, observarem com pot esdevenir una eina de reparació de les violències viscudes en els espais públics i comunitaris.

Paraules clau
urbanisme feminista, seguretat, interseccionalitat, participació, marxes exploratòries

Article Details

Com citar
Punt 6, Col·lectiu. «La seguretat des d’una perspectiva feminista interseccional: aprenentatges comunitaris de les marxes exploratòries». Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: Territori, estratègies, planejament, 2025, vol.VOL 67, p. 81-95, http://raco.cat/index.php/PapersIERMB/article/view/10000009053.
Drets

(c) 2025

Referències

Atkins, S. (1989). Women, travel and personal security. In M. Grieco, L. Pickup, & R. Whipp (Eds.), Gender, transport, and employment: The impact of travel constraints (pp. 469-471). Gower Publishing Company.

Bofill, A. (2005). Planejament urbanístic, espais urbans i espais interiors des de la perspectiva de les dones (Quaderns de l’Institut, núm. 6). Institut Català de les Dones; Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya.

Carter, M. (2005). Gender differences in experience with and fear of crime in relation to públic transport. In Research on women’s issues in transportation (Vol. 2, pp. 100–107). Transportation Research Board.

Casanovas, R., Ciocoletto, A., Fonseca, M., Valdivia, B., Muixí, Z., & Ortiz, S. (2014). Dones treballant: Guia de reconeixement urbà amb perspectiva de gènere. Col·lectiu Punt 6.

Col·lectiu Punt 6. (forthcoming). La participación y acción comunitaria desde el urbanismo feminista. Universidad de La Rioja.

Col·lectiu Punt 6. (2019). Urbanismo Feminista. Por una transformación radical de los espacios de vida. Virus Editorial.

Dammert, L. (2007). Entre el temor difuso y la realidad de la victimización femenina en América Latina. In A. Falú, O. Segovia, & M. Alonso (Eds.), Ciudades para convivir: Sin violencia hacia las mujeres, debates para la construcción de propuestas (pp. 89–120). Ediciones SUR

Doan, P. L. (2010). The tyranny of gendered spaces: Reflections from beyond the gender dichotomy. Gender, Place & Culture, 17(5), 635–654. https://doi.org/10.1080/0966369X.2010.503121

Duncan, N. (1996). Renegotiating gender and sexuality in public and private spaces. In N. Duncan (Ed.), BodySpace: Destabilizing geographies of gender and sexuality (pp. 8–18). Routledge.

Epstein, D. (1998). Afraid/not: Psychoanalytic directions for insurgent planning historiography. In L. Sandercock (Ed.), Making the invisible visible: A multicultural planning history (pp. 209–226). University of California Press.

Fainstein, S. S., & Servon, L. J. (Eds.). (2005). Gender and planning: A reader. Rutgers University Press.

Falú, A. (2009). Mujeres en la ciudad: De violencias y derechos. Red Mujer y Hábitat de América Latina; Ediciones SUR.

Falú, A. (2011). Restricciones ciudadanas: Las violencias de género. In M. Lagarde & A. Valcárcel (Coords.), El espacio público. En feminismo, género e igualdad (pp. 319–332). Pensamiento Iberoamericano.

Ganjavi, O., LeBrasseur, R., & Whissell, R. (2000). Night walking safety and overall satisfaction with

police services. Policing: An International Journal of Police Strategies & Management, 23(1), 22–36.

Gordon, M. T., Riger, S., LeBailly, R., & Heath, L. (1980). Crime, women, and the quality of urban

life. Signs: Journal of Women in Culture and Society, 5(3), 144–160.

Grieco, M., Pickup, L., & Whipp, R. (Eds.). (1989). Gender, transport and employment: The impact of travel constraints. Gower Publishing Company.

Grieco, M., i McQuaid, E. (2012) Gender i Transport: An Editorial Introduction. Research in Transportation Economics 34.1–2.

Hanson, S., & Hanson, P. (1981). The travel-activity patterns of urban residents: Dimensions and relationships to sociodemographic characteristics. Economic Geography, 57(4), 332–347. https://doi.org/10.2307/143579

Hanson, S., i Johnston, I. (1985). Gender differences in work-trip length: Explanations and implications. Urban Geography, 6(3), 193–219.

Hanson, S. (2010). Gender and mobility: New approaches for informing sustainability. Gender, Place & Culture, 17(1), 5–23.

Hayden, D. (1980). What would a non-sexist city be like? Speculations on housing, urban design, and human work. Signs: Journal of Women in Culture and Society, 5(3), S170–S187

Healey, P. (1997). Collaborative planning: Shaping places in fragmented societies. Macmillan Press.

Kallus, R., & Churchman, A. (2004). Women’s struggle for urban safety: The Canadian experience and its applicability to the Israeli context. Planning Theory & Practice, 5(2), 197–215.

Koskela, H. (1999). "Gendered exclusions": Women’s fear of violence and changing relations to space. Geografiska Annaler: Series B, Human Geography, 81(2), 111–124.

Koskela, H., & Sarppi, T. (2005). “Sold out!” Women’s practices of resistance against prostitution-related sexual harassment. Women’s Studies International Forum, 28(5), 418–429.

Koskela, H. (2010). Fear and its others. In S. J. Smith, R. Pain, S. A. Marston, & J. P. Jones III (Eds.), The SAGE handbook of social geographies (pp. 389–407). SAGE.

Laub, C. (2007). Violencia urbana, violencia de género y políticas de seguridad ciudadana. In A. Falú, O. Segovia, & M. Alonso (Eds.), Ciudades para convivir: Sin violencia hacia las mujeres, debates para la construcción de propuestas (pp.13–22). Ediciones SUR.

Law, R. (1999). Beyond “women and transport”: Towards new geographies of gender and daily mobility. Progress in Human Geography, 23(4), 567–588.

Loukaitou-Sideris, A. (2006). Is it safe to walk? Neighborhood safety and security considerations and their effects on walking. Journal of Planning Literature, 20(3), 219–232.

Lynch, G., & Atkins, S. (1988). The influence of personal security fears on women’s travel patterns. Transportation, 15(3), 257–277

Meth, P. (2003). Rethinking the “domus” in domestic violence: Homelessness, space and domestic violence in South Africa. Geoforum, 34(3), 317–327.

Miralles-Guasch, C. (2010). Dones, mobilitat, temps i ciutats. Institut Català de les Dones.

Miralles-Guasch, C., & Martínez Melo, M. (2012). Las divergencias de género en las pautas de movilidad en Cataluña, según edad y tamaño del municipio. Revista Latino-Americana de Geografia e Gênero, 3(2), 49–60.

Miranne, K. B., & Young, A. H. (Eds.). (2000). Gendering the city: Women, boundaries, and visions of urban life. Rowman & Littlefield.

Morey, P. (2007). Introducción: Violencia de género: Hacia una comprensión global. In A. Falú, O. Segovia, & M. Alonso (Eds.), Ciudades para convivir: Sin violencia hacia las mujeres, debates para la construcción de propuestas (pp. 13–22). Ediciones SUR.

Moser, C. (2012). Mainstreaming women’s safety in cities into gender-based policy and programmes. Gender & Development, 20(3), 435–452.

Muxí Martínez, Z., Casanovas, R., Ciocoletto, A., Fonseca, M., & Gutiérrez Valdivia, B. (2011). ¿Qué aporta la perspectiva de género al urbanismo? Feminismos, 17, 105–129.

Ortiz Escalante, S. (2018). La seguridad urbana desde el urbanismo feminista. Barcelona Societat, 22, 1–16.

Ortiz Escalante, S. (2019). Planning the everyday/everynight: A feminist participatory action research with women nightshift workers (Doctoral dissertation). University of British Colu

Pain, R. (2001). Gender, race, age and fear in the city. Urban Studies, 38(5–6), 899–913.

Pain, R. (1997). Social geographies of women’s fear of crime. Transactions of the Institute of British Geographers, 22(2), 231–244.

Pain, R. (1991). Space, sexual violence and social control: Integrating geographical and feminist analyses of women’s fear of crime. Progress in Human Geography, 15(4), 415–431.

Pain, R., & Townshend, T. (2002). A safer city centre for all? Senses of “community safety” in Newcastle upon Tyne. Geoforum, 33(1), 105–119.

Siberg, L., i Rönnblom, M. (2015). “I don’t think we’ll ever be finished with this”: Fear and safety in policy and practice. Urban Studies, 52(14), 2742–2757.

Siercock, L., i Forsyth, A. (1992). A Gender Agenda: New Directions for Planning Theory. Journal of the American Planning Association 58.1: 49–59.

Sweet, E. L., i Ortiz Escalante, S. (2015). Bringing bodies into planning: Visceral methods, fear and

gender violence. Urban Studies, 52(10), 1826–1845.

Sweet, E. L., i Ortiz Escalante, S. (2017). Engaging territorio cuerpo-tierra through body and community mapping: A methodology for making communities safer. Gender, Place & Culture, 24(4), 594–606.

Sweet, E. L., & Ortiz Escalante, S. (2010). Planning responds to gender violence: Evidence from Spain, Mexico and the United States. Urban Studies, 47(10), 2129–2147.

Valdivia, B., Ciocoletto, A., Ortiz Escalante, S., Casanovas, R. i Fonseca, M. (2017). Entornos habitables: Auditoría de seguridad urbana con perspectiva de género en la vivienda y el entorno. Col·lectiu Punt 6

Valentine, G. (1989). The geography of women’s fear. Area, 21(4), 385–390.

Vargas, V. (2009). La violencia de género: Pistas para un análisis. In A. Falú (Ed.), Mujeres en la ciudad: De violencias y derechos (pp. 51–60). Red Mujer y Hábitat de América Latina; Ediciones SUR

Col·lectiu Punt 6. (2017). Nocturnas: La vida cotidiana de las mujeres que trabajan de noche en el área metropolitana de Barcelona. Col·lectiu Punt 6.

Wekerle, G. R., & Whitzman, C. (1995). Safe cities: Guidelines for planning, design, and management. Van Nostrand Reinhold.

Whitzman, C., Legacy, C., Andrew, C., Klodawsky, F., Shaw, M., i Viswanath, K. (Eds.). (2012). Building inclusive cities: Women’s safety and the right to the city. Taylor & Francis Group.