D’un paisatge de degradació a un paisatge de conservació: el trànsit cap a un imaginari del bosc austral com a entramat patrimonial (província de Valdivia, Xile)

Aquest article explora els imaginaris de la sostenibilitat del bosc natiu a través d'un acostament etnogràfic als discursos d’habitants de la vall del riu San Pedro, província de Valdivia (Xile). Des d’una perspectiva cientificosocial, s’aborda la complexitat que representa la conservació d’ecosistemes fragmentats immersos en matrius culturals i productives diverses i desiguals, i que han estat objecte de la implementació d’una estratègia de conservació publicoprivada denominada Paisaje de Conservación Valle Río San Pedro. Es va indagar en processos socioculturals i en els significats i usos atribuïts localment al bosc i a la seva sostenibilitat. A partir dels resultats obtinguts, es convida a reflexionar sobre la noció d’entramat patrimonial com a concepte que, en contextos similars al d’aquest estudi, pot explicar una sèrie d’aspectes físics i simbòlics, materials i immaterials, que conviuen i la interrelació dels quals té sentit i valor per a les persones. D’aquesta manera, es proposa una mirada per abordar íntegrament la gestió de la conservació del bosc austral atenent a la història local i als diversos processos biològics, ambientals, econòmics i socials que han donat forma als territoris.