L’altra revolució del ferrocarril. Inseguretat i ordre públic a Mollet a la segona meitat del segle XIX.

El relat de la creació de la xarxa ferroviària catalana és una història sovint centrada en la seva repercussió econòmica, l’auge i el creixement d’empreses capitalistes modernes i l’enriquiment dels promotors ferroviaris. També se n’han estudiat els efectes econòmics generals, incidint en la influència indubtable que va tenir en l’articulació productiva del territori i les modificacions físiques que el mateix ferrocarril induïa en la configuració urbana i interurbana. Però, tanmateix, la vida social va experimentar transformacions amb l’aparició d’aquest sistema de transport per la modificació de comportaments i d’activitats individuals i col·lectives. Els municipis amb una estació de tren a prop del seu nucli urbà van assistir a canvis i mutacions amb l’aparició d’aquest sistema de transport. Els rails i el balast van propiciar la ruptura del continuum natural rural al mateix temps que creaven noves vies de comunicació i trastocaven la percepció simbòlica de paisatges, distàncies i temps. Activitats diàries com els desplaçaments per feina, mercats i oci van modificar-se, tot adaptant-se a una realitat nova. I si bé el progrés produït pel ferrocarril proporcionaria beneficis –immediats i a llarg termini–, provocava igualment que antics problemes socials adoptessin noves formes alhora que se’n creaven de nous. Un aspecte menys estudiat i fins i tot ignorat malgrat la seva evident importància és el d’aquest article: els efectes que va tenir el ferrocarril sobre la seguretat pública. Amb aquest propòsit intentarem respondre a la qüestió de si l’existència del ferrocarril va alterar, modificar o incrementar o no els delictes i la sensació d’inseguretat a Mollet del Vallès des de 1854 fins a 1900. És a dir, la relació del ferrocarril com a factor, causa o efecte de l’ordre públic molletà des de la seva aparició fins a la seva consolidació.