Vuits i nous i cartes que no lliguen: els arguments utilitzats per Juárez-Ruiz & Altaba (2022-2023) per validar la suposada nova espècie d’Allognathus Pilsbry, 1888 del Pliocè inferior de Mallorca

En taxonomia, la descripció d’una nova espècie ha d’estar recolzada per la identificació d’aquells caràcters diag-nòstics (morfològics o genètics) que la diferencien d’altres tàxons. En el cas dels fòssils, quan no es possible iden-tificar aquests caràcters diagnòstics degut a que les parts esquelètiques presenten una morfologia relativament senzilla (com en el cas dels pulmonats continentals, per exemple) però amb un rang de variabilitat important, l’estudi s’ha de realitzar a partir d’un conjunt significatiu d’individus que permetin, fins a cert punt, relacionar aquests individus amb una determinada espècie o grups d’espècies. En el cas de que això no sigui possible, ha de prevaldre el principi de prudència, utilitzant el rang taxonòmic adequat en cada un dels casos.
En aquest sentit, la rèplica de Juárez-Ruiz & Altaba (2023) a Quintana & Pons (2023) utilitza arguments inadequats per les següents raons: 1) es confon el que és la disponibilitat i la correcció d’un nom científic amb la validesa d’una suposada nova espècie. De la mateixa manera, l’existència d’un holotipus i un paratipus tampoc és garantia suficient per validar aquesta suposada nova espècie; 2) el reduït nombre d’exemplars (una closca sencera parcial-ment inclosa en la roca matriu i un motlle intern incomplert) no permet conèixer si la població a la que pertanyen aquests exemplars queda o no inclosa dins el rang de variabilitat d’Allognathus (Iberellus) companyonii (Aleron in Companyo, 1837); 3) contradiccions a l’hora d’argumentar que la suposada nova espècie no pertany a cap de les espècies vivents del gènere Allognathus: s’inclou en el gènere Iberellus (=Allognathus) malgrat considerar que els dos exemplars pertanyen a un grup taxonòmic parafilètic.
Aquest és un clar exemple de com la descripció d’una suposada nova espècie a partir de dades insuficients, en la qual predominen els criteris subjectius, converteix la taxonomia (disciplina que engloba molts dels aspectes que suposen l’estudi d’un organisme, més enllà del “simple” acte de posar un nom a un taxon) en una disciplina merament especulativa, que aporta més ombres que llums a la investigació científica.