Evolució temporal dels sistemes dunars de la platja de Castell (Costa Brava, Palamós)

Les dunes són un ecosistema singular propi de les zones sorrenques, ja siguin platges o deserts. Es formen per acu-mulació de sediment sobre petits obstacles, gràcies a l’acció del vent que transporta el sediment que arriba amb les onades i la captació de sorra per part de la vegetació dunar. Aquest tipus d’hàbitat és cada vegada més escàs al litoral català, i degut a les espècies exclusives de flora i fauna que s’hi associen la seva conservació és rellevant. Per aquest motiu, s’estudia el cas de la platja de Castell, una renaturalització encara en curs que pot aportar nou coneixement en aquest àmbit.
La platja de Castell presenta dos sectors amb dunes, un a la banda est i l’altre a la banda oest, que són diferents entre ells. L’objectiu d’aquest treball és analitzar alguns factors que podrien estar influint en el desenvolupament dunar per saber si poden explicar les diferències observades.
El sistema dunar oest és el més antic, ja estava present l’any 1945, i és el que té major superfície, alçada de duna, recobriment vegetal i nombre d’espècies. En canvi, el sistema dunar est és més jove i encara no presenta morfo-logia dunar marcada. Tant la seva superfície com recobriment vegetal i nombre d’espècies tenen valors menors que el sector oest. De la mateixa manera, el tamany de gra de la sorra és un tret diferencial entre sistemes, que tenen un patró de distribució en profunditat invers. Aquestes desigualtats es deuen a una pressió antròpica dife-rent en els sectors, molt més accentuada a la part est, que alhora també presenta menor dinàmica de sediment.
Les conclusions d’aquest treball serviran per ajudar a la presa de decisions dels gestors de l’espai.