Marques de depredació sobre Camerogalerus cylindricus (Echinoidea) del Cenomanià de la conca Basco-cantàbrica

Els forats a les conquilles produïts per depredadors perforadors és l’evidència millor preservada en el registre fòssil, i la més fàcil de quantificar, de les interrelacions caçador-presa de què disposem. Tot i això, el registre
fòssil és sempre parcial, incomplet i sovint esbiaixat, característiques que s’agreugen tal com ens allunyem en el temps. Obtenir mostres estadísticament significatives d’una comunitat d’equínids fòssils és rar. Aquesta és la causa que siguen molt escassos els treballs sobre depredació en equínids més enllà del Miocè.
L’interès del treball és aportar dades sobre la depredació d’Echinoidea a l’inici del Cretaci Superior (Cenomanià), període del qual quasi no existeix informació, i explorar una metodologia nova per extraure conclusions
probables de mostres reduïdes.
En l’estudi, es conclou que, en una comunitat fòssil d’Echinoidea del Cenomanià de la conca Basco-cantàbrica, s’ha constatat un índex alt de depredació sobre Camerogalerus cylindricus (Lamarck, 1816). Hi ha evidències
que el caçador selecciona l’espècie que vol atacar. S’apunten algunes preferències sobre la selecció del lloc on perforar. Es formula hipòtesi sobre la possibilitat que el caçador fóra un gasteròpode de la superfamília Tonnoidea Suter, 1913 (1825).
Aquest és el primer treball publicat sobre una comunitat fòssil d’equínids sotmesa a la depredació per la tècnica de la perforació de la conquilla del Cenomanià. Es constata, per primera vegada, la depredació per Oichnus
sobre C. cylindricus. És l’estudi quantitatiu d’edat estratigràfica més antiga que s’ha publicat mai i, per tant, eixampla el coneixement sobre la interrelació caçador-presa entre gasteròpodes i equínids. S’aporta un nou
mètode per poder avaluar dades obtingudes de mostres reduïdes mitjançant el càlcul de les probabilitats del ventall d’alternatives diferents de la hipòtesi explorada.