IV. El Museu i la Universitat. El Centenari de la fundació. 1946-1978

Aquest llarg període de més de trenta anys significa la recuperació, lenta però continuada, del Museu Martorell com a Museu de Geologia.
El Dr. Francesc Pardillo (director) i el Dr. Jaume Marcet van continuar treballant en el Museu, investigant i
publicant dins de les seves especialitats fins a la seva mort. El Dr. Marcet va publicar, el 1947, l’únic número de la sèrie geològica del Museu de Ciències Naturals [107], però després es va obrir un llarg parèntesi en les publicacions de geologia, parèntesi que es va tancar el 1990 amb l’aparició de Treballs del Museu de Geologia de Barcelona. [105]
Després de la mort del Dr. Pardillo va entrar a formar part de la plantilla del Museu, l’any 1955, el Dr. Alfredo San Miguel [123], professor i catedràtic com el seu pare (Maximino San Miguel) de la Universitat de Barcelona. Va a ser nomenat director el 1966, càrrec que va mantenir fins que es va jubilar el 1985. Aquest director va introduir alguns canvis en el funcionament del Museu i a les sales d’exposició. Va a millorar l’exhibició de roques i minerals i va muntar una exposició permanent de geoplanetologia. Va a organitzar moltes activitats conjuntament amb la Universitat de Bar Barcelona, com
ara conferències i simposis, com el d’Expominer al Palau de Congressos de Montjuïc [57], entre d’altres. Va a aconseguir també cobrir tres places de conservador tècnic de col·leccions, una per a cada secció (Mineralogia, Petrologia i Paleontologia).
L’any 1978, amb la col·laboració del petit equip del Museu (una administradora–secretària i els tres conservadors) va organitzar els actes per commemorar el centenari de la fundació del Museu Martorell, efemèride que, com ja s’ha dit en la introducció, va tenir molt d’èxit.
Durant els darrers anys d’aquest període van ingressar a la secció de Petrologia molts exemplars de roques procedents de les seves expedicions (Canadà, Angola, Països Escandinaus,…), a més de roques granítiques, roques volcàniques de Canàries i roques sedimentàries de Catalunya, tots producte de la recolecol·lecció del personal del Museu. També es van fer adquisicions de minerals i la secció de mineralogia va rebre algun donatiu de particulars.
Les sales d’exposició es van organitzar pràcticament tal com es poden veure actualment d’acor amb les col·leccions que el Museu conserva.
Vegeu sobre aquesta època les referències: [7, 43, 55, 57, 79, 87, 106, 107, 112, 123, 140].