Els inventaris templers de la Ribera d’Ebre. Comunicació i fiscalització institucional

Les comandes ebrenques de la Ribera es van consolidar com a principals dominis a la regió en resposta a les necessitats polítiques i militars, tot i que, per altra banda, van estar subjectes a la fiscalitat i a l’autoritat “internacional” del Temple. Havien de contribuir econòmicament als poders centrals de l’orde, i per això, els comanadors rendien comptes de la situació econòmica i financera anualment. Aquestes informacions es registraven en inventaris, com el de 1289, i servien per a comunicar al mestre i al capítol provincial l’estat de les finances i dels estocs de les preceptories. S’hi detallaven el bestiar gros i menut, els esclaus, l’armament, les provisions, i es feia esment a quantitats abundants d’agraris, com ara cereals i vi, que estaven reservats al mestre. A més, es va tenir cura de registrar les sumes pendents dels creditors i això es relacionava amb el balanç financer i el sanejament dels comptes de cada entitat. Les descripcions sobre Horta, Riba-roja, Ascó, Miravet i Tortosa mostren com l’economia local, ramadera i agrària era objecte de fiscalització per complir els requeriments d’una organització fiscal i administrativa complexa, moderna i centralitzada.