El sepulcre d’una princesa. Flix al viatge d’Antonio Cortés per les ribes de l’Ebre al segle XVIII.

Main Article Content

Jaume Ramon Blanch Amorós

Els relats de viatges sovint fan referència a patrimoni invisible. Un exemple n’és l’expedició d’Antonio Cortés Gelabert per l’Ebre a la recerca de vestigis arqueològics romans, relatada al manuscrit Historia de la ciudad de Tortosa y de la región Illergavonia, que comprehendía lo que oy contiene su obispado (1787). L’objectiu d’aquest article és analitzar la descripció feta per Cortés d’una enigmàtica construcció ubicada prop de Flix, la qual tant podria ser un temple, una ermita, un monument funerari, un habitacle o simplement una estructura agropecuària. Encara que l’autor ens suggereixi la idea que pugui ser un temple o sepulcre, la seva tipologia no coincideix amb el que és habitual en els mausoleus romans documentats al voltant del curs mitjà de l’Ebre. En no trobar-hi cap explicació, Cortés recorre a la llegenda i les tradicions locals per tal de comprendre’n la funció.

Paraules clau
patrimoni invisible, sepulcre, Antonio Cortés, Oriol, Flix

Article Details

Com citar
Blanch Amorós, Jaume Ramon. «El sepulcre d’una princesa. Flix al viatge d’Antonio Cortés per les ribes de l’Ebre al segle XVIII». Miscel·lània del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 2024, núm. 34, p. 73-94, http://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/436989.