L'ornitonímia dels moixons de Garcia i de la Ribera d'Ebre: de la riquesa de la llengua popular a la mitologia clàssica

Garcia, com el conjunt de la Ribera d’Ebre, compta amb una gran diversitat d’ecosistemes al voltant de l’esperit de la comarca: el riu. Conreus, boscos de ribera, terrals, penya-segats, matollars, pinedes i tants altres, acullen centenars d’espècies d’ocells al llarg de l’any. Segles d’evolució conjunta entre pobles, moixons i llengua, ens brinden un patrimoni lingüístic lligat a l’ornitonímia de les terres ebrenques. Algunes espècies tenen un sol nom popular mentre d’altres en tenen desenes, si bé totes tenen una única nomenclatura científica. Els noms de les espècies dels ocells responen a un conjunt de criteris per a la seva definició: des de la morfologia, l’hàbitat, el cant o l’àrea de distribució, fins a antigues llegendes i noms que ja se’ls donaven fa més de dos mil anys. El coneixement i la comprensió són una eina de gran valor per a l’estudi i la conservació del nostre patrimoni natural.