Transició energètica i transport.

El present treball fa una reflexió sobre la transició energètica i el transport. A causa de la diferent naturalesa de les noves energies renovables respecte dels combustibles fòssils, la transició energètica comportarà un veritable canvi de paradigma i la construcció d’una nova civilització. La gran majoria de la població no percep la transcendència d’aquest canvi. Malgrat la implantació creixent d’energies renovables, no estem fent la veritable transició energètica (substituir fòssils per renovables), sinó que estem afegint  renovables als fòssils. En els darrers 200 anys, a redós dels fòssils (i, especialment del petroli, el vector energètic més intensiu), les societats desenvolupades han impulsat unes tendències, possibles gràcies a un transport massiu i barat: la població s’ha anat concentrant en grans ciutats lluny dels recursos de subsistència, el comerç globalitzat ens ha acostumat a disposar de productes de totes les procedències, i tant la segmentació de les produccions en localitzacions distanciades entre si com l’impuls del turisme i l’oci de masses requereixen un plus de transport difícil de mantenir amb el futur sistema energètic renovable. Amb la transició energètica, els derivats del petroli destinats al transport (gasolina, gasoil, querosè, fueloil), fàcils d’embarcar en vehicles i de densitats energètiques molt elevades, esdevenen els vectors energètics més difícils de substituir. L’article analitza algunes de les tendències actuals insostenibles que la transició energètica en el transport obligarà a canviar i algunes de les possibles alternatives als derivats del petroli.