Retables de bois sculpté à Perpignan au XVe siècle

En el decurs de la segona meitat del segle XV, els representants de les confraries i els obrers de Perpinyà van encarregar, o com a mínim instal·lar, a l’església parroquial de Sant Jaume i a la catedral, dedicada a sant Joan, tres imponents retaules esculpits en fusta: dos són encara in situ, i el tercer, desaparegut, el coneixem gràcies a diversos documents notarials. Relacionats per una unitat de forma gairebé perfecta, encaixats dins sumptuoses fusteries, s’inscriuen perfectament dins la producció catalana, per bé que la complexa iconografia del dedicat a sant Pere sembla original. A banda de Joan Raholf, que executa el retaule de l’altar major de l’església de Sant Jaume, la identitat i la personalitat dels escultors és molt difícil de determinar.Tot i així, els autors del retaule de la Mare de Déu de l’Esperança coneixien les escultures de Rodez i Albí, i els de la predel·la de sant Pere els models gravats que circulen per tota Europa en el darrer quart del segle XV. Els promotors dels retaules de Perpinyà, més enllà de la fidelitat a algunes còmodes tradicions, semblen oberts al cosmopolitisme artístic que és patrimoni de les grans ciutats del segle XV.