Enrico Baj, patafísic, i la revaloració de l’ornament

Partint dels escrits de l’artista Enrico Baj (1924-2003), la majoria inèdits en castellà, s’aborda la seva faceta de crític d’art i la seva defensa de l’imaginari fantàstic i de l’ornament com a matrius creatives, però també com a armes útils per preservar l’autonomia del pensament en la societat actual. El caràcter anàrquic de molts d’aquests escrits, la fundació del Col·legi de Patafísica de Milà i la seva complicitat amb Asger Jorn expliquen el seu interès per l’arabesc i per totes aquelles pràctiques artístiques de caràcter espontani, com el gargot —amb unes profundes connexions amb l’ornament que plantegem aquí per primer cop— i l’atenció a la manualitat, elevada a component fonamental del procés creatiu. Per acabar, es contrasten aquestes tesis amb algunes anàlisis recents de crítica artística i literària, que denuncien la deshumanització de l’art i advoquen pel rescat d’una altra «modernitat», subterrània i anacrònica en tant que és present en temps i llocs diversos, oposada a la institucionalització de l’art i a certs prejudicis occidentals relatius a l’estatut de l’artista, a la pràctica i a la jerarquia de les arts, així com a la recepció per part d’una determinada crítica i el seu públic.