El Palau Mercader, dipòsit artístic de la Generalitat republicana i de l’SDPAN franquista durant la Guerra Civil Espanyola i la postguerra

Article Sidebar

pdf (Castellano)

Main Article Content

Santos M. Mateos-Rusillo
Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
https://orcid.org/0000-0003-2232-2126

La Generalitat republicana va emprendre una activa política de salvaguarda i protecció del patrimoni històric, artístic i científic durant la Guerra Civil Espanyola, i una de les seves principals accions va ser la creació de dipòsits de protecció en edificis dispersos per tot Catalunya. Un va ser el Palau Mercader (Cornellà de Llobregat, Barcelona), un immoble propietat dels comtes de Bell-lloc que a partir de 1938 compliria aquesta funció protectora i ho continuaria fent una vegada finalitzada la contesa bèl·lica el 1939, ja sota la responsabilitat del servei patrimonial franquista, el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN). Gràcies a la documentació dipositada en diversos arxius, es presenten fotografies del dipòsit i se’n reconstrueix la història entre 1938 i 1939, dedicant un interès especial a sis obres que van hi passar: tres obres de la Col·lecció Cambó i tres escultures de l’antic hospital de clergues de Sant Sever de Barcelona.

Paraules clau
patrimoni artístic, Guerra Civil Espanyola, postguerra, Generalitat republicana, SDPAN, Col·lecció Cambó, hospital de clergues de Sant Sever, Palau Mercader

Article Details

Com citar
Mateos-Rusillo, Santos M. «El Palau Mercader, dipòsit artístic de la Generalitat republicana i de l’SDPAN franquista durant la Guerra Civil Espanyola i la postguerra». Locus Amoenus, 2025, vol.VOL 23, p. 155-72, https://raco.cat/index.php/Locus/article/view/980000004742.
Drets

(c) 2026

Referències

BASSEGODA, Bonaventura (1992). Visitar les arts del passat. Les exposicions retrospectives d’art a Catalunya, València i Mallorca entre el 1867 i el 1937. Bellaterra [y otros]: Universitat Autònoma de Barcelona [y otros].

BERENGUER AMAT, Mireia; CORNET ARILLA, Alícia (2023). «El periple dels quadres del llegat Cambó a l’Argentina», Locus Amoenus, 21, p. 157-172. https://doi.org/10.5565/rev/locus.492

CABALLÉ COLOM, Eduard (2024). El «Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional» i el control franquista del patrimoni a Catalunya durant la Guerra Civil. Agents militaritzats, assessors, propaganda i burocràcia a la «Comisaría de la Zona de Levante» (1938-1940) [tesis doctoral]. Girona: Universitat de Girona.

COMISSARIAT DE PROPAGANDA (1937). Visions de Guerra i de Reraguarda. Història gràfica de la revolució, 25 de mayo, n.º 3, sèrie B actualitats. Barcelona: Forja, s/p.

CORNET Y MAS, Cayetano (1876). Guía de Barcelona. Metódica descripcion de la Capital del Principado de Cataluña y de sus alrededores, unidos á la antigua poblacion por medio del Ensanche. Barcelona: Librería de Eudaldo Puig.

COROLEU, José (1887). Barcelona y sus alrededores. Guía histórica, descriptiva y estadística del forastero. Barcelona: Jaime Seix.

FUSTAGUERAS Y FUSTER, Jaime (1858). Breve reseña de los Archivos, Bibliotecas, Gabinetes, Monetarios y Museos de Barcelona. Barcelona: Imprenta de la Publicidad de Antonio Flotats.

GARCIA I SASTRE, Andrea (1997). Els museus d’art de Barcelona: antecedents, gènesi i desenvolupament fins l’any 1915. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

GUARDANS VALLÉS, Ramón (1990). «Origen y visicitudes de la colección Cambó». En: Sureda Pons, Joan y Pérez Sánchez, Alfonso E. (coords.). Colección Cambó. Madrid: Museo del Prado, Museu d’Art de Catalunya, p. 49-66.

MATEOS RUSILLO, Santos M. (2021). «El “Palau dels ex-comtes de Belloch”, propietat pública nacional». En: Mateos Rusillo, Santos M. Les columnes preromàniques i el Palau Mercader de Cornellà de Llobregat: dues històries del patrimoni cultural a Catalunya. Cornellà de Llobregat: L’Avenç de Cornellà, p. 143-217.

MATEOS RUSILLO, Santos M. (2024). «El SDPAN en Barcelona: devolución y depósito del patrimonio artístico incautado por la Generalitat republicana durante la Guerra Civil», Historia Contemporánea, 75, p. 627-663.

MATEOS RUSILLO, Santos M. (2025). «Picaresca y desvíos sospechosos. El SDPAN franquista y la gestión del patrimonio artístico en la Barcelona de posguerra», Archivo Español de Arte, vol. 98, 390, p. 1-12.

MIR, Miquel (2006). Diario de un pistolero anarquista. Barcelona: Destino.

MIRALPEIX VILAMALA, Francesc (2023). Art en dipòsit. Expedient 2619. Mataró 1936-2023. Mataró: Museu de Mataró.

MONREAL TEJADA, Luis (1999). Arte y Guerra Civil. Huesca: La Val de Onsera.

SERRA ARMENGOL, Maria de Lluc (2014). Els museus catalans en els primers anys del franquisme. Anàlisi de la utilització dels centres museístics catalans en el període 1939-1947 [tesis doctoral]. Girona, Universitat de Girona.

SERRA ARMENGOL, Maria de Lluc (2018). «Arte en tiempos de guerra. Los orígenes de los depósitos de arte en la Guerra Civil y su destino durante la posguerra en Cataluña». En: Colorado Castellary, Arturo. Patrimonio Cultural. Guerra Civil y Posguerra. Madrid: Fragua, p. 151-165.

SOCIAS BATET, Immaculada (2018). «Vicissituds de la col·lecció d’art de Francesc d’Assís Cambó i Batlle durant el seu exili (1936-1947)». En: Col·leccionistes que han fet museus 2017. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, p. 30-61.

TARDÀ I COMA, Joan; CARRIÓN PARDO, Pedro (1992). 40 anys d’una ciutat. Cornellà de Llobregat durant el franquisme. Cornellà de Llobregat: Expres Serveis.

VICO MARTORI, Alexandre; SERRA ARMENGOL, Maria de Lluc (2023). «Los azares de los panneaux de Cambó. El periplo de las pinturas de Botticelli en los años 1936-1941», Goya. Revista de Arte, 383, p. 148-156.