Construcció i restauracions de l’església parroquial de Santa Madrona del Poble-sec (1885-1946)

Main Article Content

ESTHER DORADO-LADERA

L’objectiu del present treball és analitzar la construcció i les restauracions de l’església parroquial barcelonina de Santa Madrona del Poble-sec. El temple va construir-se entre 1886 i 1888 per iniciativa del bisbe Jaume Català i Albosa, amb l’objectiu de donar servei al barri resultant de la urbanització de la falda de la muntanya de Montjuïc. Es va encarregar el projecte a Adrià Casademunt i Vidal, que va proposar un edifici auster de línies neogòtiques. Les dificultats econòmiques van condicionar el desenvolupament de l’obra, que es va inaugurar durant l’Exposició Universal de 1888. Tanmateix, la façana no va concloure’s fins l’any següent, i es va renunciar a aixecar-ne el campanar per manca de fons. L’edifici es va veure molt afectat per la Setmana Tràgica i la Guerra Civil espanyola i, com a conseqüència, va necessitar dues restauracions dirigides per Lluís Bonet i Garí, la primera de les quals va incloure la construcció del campanar, amb un disseny actualitzat que avui dia es conserva només parcialment. Més enllà dels seus valors arquitectònics, l’església de Santa Madrona constitueix una part important de la història i el paisatge del Poble-sec. Es tracta, a més, d’un cas d’estudi útil per entendre les circumstàncies de la pràctica arquitectònica del tombant del segle xix i la influència del context polític i social en l’activitat constructiva de la Barcelona de l’època. La metodologia emprada s’ha basat en l’anàlisi de documentació escrita i gràfica dels projectes de construcció i restauració, la premsa i les fotografies contemporànies a les obres, com també l’observació de les estructures conservades.

Paraules clau
Santa Madrona, Poble-sec, neogoticisme, restauració del patrimoni, conservació del patrimoni, Adrià Casademunt i Vidal, Lluís Bonet i Garí

Article Details

Com citar
DORADO-LADERA, ESTHER. «Construcció i restauracions de l’església parroquial de Santa Madrona del Poble-sec (1885-1946)». Locus Amoenus, 2025, vol.VOL 23, p. 139-54, http://raco.cat/index.php/Locus/article/view/980000004741.
Referències

ALCOLEA, S. (1985). «Les façanes-campanar en el neogoticisme arquitectònic a Catalunya». D’Art, 11, 231-243.

ARMENGOL, J. (1947). Notas históricas sobre la vida, martirio, traslación de reliquias y culto de santa Madrona, virgen y mártir.

AYMAR I RAGOLTA, J. (1993). L’arquitecte Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833-1906) mestre d’Antoni Gaudí [tesi doctoral]. Universitat de Barcelona.

BADENAS I RICO, M. (2006). Fets i gent del Poble-sec i el Paral·lel d’abans: Records i enyorances d’un xicot del barri. Ajuntament de Barcelona.

Bilder-Conversations-Lexikon für das Deutsche Volk. Leipzig: Brodhaus, 1838.

BLANES, M. R.; COSTA, J.; FABRA, J. i GARCIA, R. (1999). El Poble-Sec, retalls d’història. Barcelona: CERHISEC (Centre de Recerca Històrica del Poble-Sec). Les Ressenyes del CERHISEC, 1, 25-31.

DALMAU I RIBALTA, A. (2009). «Cent anys després de la Setmana Tràgica». L’Erol: Revista Cultural del Berguedà, 102, 10-14.

DOMÈNECH I MONTANER, L.; PUIG I CADAFALCH, J.; GARCÍA LLANSÓ, A.; MIQUEL I BADIA, F. i FONTANALS DEL CASTILLO, J. (1886). Historia general del arte: Escrita e ilustrada en vista de los monumentos y de las mejores obras publicadas hasta el día, III. Barcelona: Montaner y Simón.

DUARTE, Á. (1997). La España de la Restauración: 1875-1923. Barcelona: Hipòtesi.

GIL VICO, P. (1998). «Ideología y represión: la causa general: Evolución histórica de un mecanismo jurídico-político del régimen franquista». Revista de Estudios Políticos, 101, 159-189.

KLEIN, B. (2020). «La arquitectura neogótica en la Peninsula Ibérica y América Latina». A: BORNGÄSSER, B.; KLEIN, B. (dirs.). Neugotik global - kolonial - postkolonial: Gotisierende Sakralarchitektur auf der Iberischen Halbinsel und in Lateinamerika vom 19. bis zum 21. Jahrhundert / Neogótico global - colonial - postcolonial: Arquitectura sagrada neogótica en la Península Ibérica y América Latina del siglo XIX al XXI. Madrid: Iberoamericana Vervuert.

LACUESTA CONTRERAS, R. (2021). «Lluís Bonet i Garí». A: FONTBONA I DE VALLESCAR, F. i BASSEGODA I HUGAS, B. (dirs.). DHAC: Diccionari d’historiadors de l’art català. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica. https://doi.org/10.2436/10.1000.01.1

PÉREZ MARTÍN, J. L. J. (2015). «La restauración de templos en el periodo de posguerra y la asunción de criterios de vanguardia». Anales de Edificación, 1(1), 40-48.

ROGENT, E. (1886). «D. José Casademunt». A: Santa Catalina: Recopilación y ampliación de los borradores de la monografía de la iglesia y claustro del derruido convento de Padres Dominicos de Barcelona. Barcelona: Fidel Giró.

SERRA DE MANRESA, V. (2009). «L’Església de Catalunya durant la Setmana Tràgica: Incidència de la revolució del juliol de 1909 en la vida eclesial». Analecta Sacra Tarraconensia: Revista de Ciències Historicoeclesiàstiques, 82, 141-226.

VIOLLET-LE-DUC, E. (1854). Dictionnaire raisonné de l’architecture française du XIe au XVIe siècle. París: Bance.