Construcció i restauracions de l’església parroquial de Santa Madrona del Poble-sec (1885-1946)

L’objectiu del present treball és analitzar la construcció i les restauracions de l’església parroquial barcelonina de Santa Madrona del Poble-sec. El temple va construir-se entre 1886 i 1888 per iniciativa del bisbe Jaume Català i Albosa, amb l’objectiu de donar servei al barri resultant de la urbanització de la falda de la muntanya de Montjuïc. Es va encarregar el projecte a Adrià Casademunt i Vidal, que va proposar un edifici auster de línies neogòtiques. Les dificultats econòmiques van condicionar el desenvolupament de l’obra, que es va inaugurar durant l’Exposició Universal de 1888. Tanmateix, la façana no va concloure’s fins l’any següent, i es va renunciar a aixecar-ne el campanar per manca de fons. L’edifici es va veure molt afectat per la Setmana Tràgica i la Guerra Civil espanyola i, com a conseqüència, va necessitar dues restauracions dirigides per Lluís Bonet i Garí, la primera de les quals va incloure la construcció del campanar, amb un disseny actualitzat que avui dia es conserva només parcialment. Més enllà dels seus valors arquitectònics, l’església de Santa Madrona constitueix una part important de la història i el paisatge del Poble-sec. Es tracta, a més, d’un cas d’estudi útil per entendre les circumstàncies de la pràctica arquitectònica del tombant del segle xix i la influència del context polític i social en l’activitat constructiva de la Barcelona de l’època. La metodologia emprada s’ha basat en l’anàlisi de documentació escrita i gràfica dels projectes de construcció i restauració, la premsa i les fotografies contemporànies a les obres, com també l’observació de les estructures conservades.