I. ABRIL (2020), Art per a la devoció: La producció de retaules a l’àrea de Vic en el context de la Reforma catòlica (1568-1625), Vic, Patronat d’Estudis Osonencs.
J. AINAUD DE LASARTE (1954-1955), «La pintura a Catalunya al segle XVI», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 3-4, p. 53-54.
A. VON BARTSCH, W. L. STRAUSS i K. OBERHUBER (1978), The Illustrated Bartsch, Nova York, Abaris Books
J. BOSCH (2009), Agustí Pujol: La culminació de l’escultura renaixentista a Catalunya, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona.
J. BOSCH BALLBONA (2002), «Un miracle per a Pere Nunyes», Locus Amoenus, 6, p. 229-256. https://doi.org/10.5565/rev/locus.128
J. BOSCH BALLBONA (2016), «Il testamento e l’eredità artistica di Pere Nunyes, pittore portoghese attivo in Catalogna», Uno Sguardo verso Nord: Scritti in onode di Caterina Virdis Limentani, Pàdua, Il Poligrafo, p. 81-91.
E. CABALLÉ I COLOM (2024), El «Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional» i el control franquista del patrimoni a Catalunya durant la Guerra Civil: Agents militaritzats, assessors, propaganda i burocràcia a la «Comisaría de la Zona de Levante» (1938-1940), Universitat de Girona.
E. CABALLÉ I COLOM i A. VÁZQUEZ VIVES (2025), «El impacto de la Guerra Civil en la creación del Museu Marítim de Barcelona», La herencia envenenada: El periplo de las colecciones artísticas y científicas en Cataluña después de la Guerra Civil, València, Tirant Humanidades, 139-178.
S. DOPPLER (2009), «Les Rigau, une famille de peintres au servide de la Réforme catholique», Rigau intime (1659-1743), Catalogue hors-série de la ville de Perpignan/Pôle muséal publié à l’occasion de l’exposition, p. 50-55.
M. DURLIAT (1954), Ars Anciens du Roussillon, Perpinyà, Conseil Géneral des Pyrenées-Orientales.
J. ERRA PICAS (2019), «La família d’escultors Vallmitjana: Estudi del fons de motlles d’Agapit Vallmitjana Abarca», Unicum, 18, p. 35-50
E. GARCÍA (2001), Història del Museu Marítim de Barcelona, 1929/1939, Barcelona, Museu Marítim de Barcelona.
GARCIA DOMINGO (2002), El Museu Marítim de Catalunya: 1936-1939 [manuscrit inèdit]
J. GARRIGA RIERA (1987), «L’art cinccentista català i l’època del Renaixement: Una reflexió», Revista de Catalunya, Barcelona, Fundació Revista de Catalunya, 13, p. 117-144.
J. GARRIGA RIERA (1990), Qüestions de perspectiva en la pintura hispànica del segle xvi (Criteris d’anàlisi perspectiva i aplicació al cas de Catalunya), Universitat de Barcelona.
Goigs del Glorios sant Cels Martir, que ab singular devoció venera lo lloch de Fortiá, Figueres, Anton Matas, Estamper y Llibreter, imprès entre 1796 i 1850 [consultable en línia].
M. GRÀCIA (2016), Les polítiques de salvaguarda del patrimoni cultural a Catalunya: De la Guerra Civil a la Postguerra (1936-1943), Universitat de Barcelona.
C. IBÁÑEZ (2001), Història del Museu Marítim de Barcelona 1940/1992, Barcelona, Museu Marítim de Barcelona.
J. LUGAND (2006), Peintre et Doreurs en Roussillon aux xviie et xviiie siècles, Canet, Editions Trabucaire.
J. LUGAND (2024), L’ofici de daurador a Barcelona (1599-1834), Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, Memoria Artium, 33.
Ch. S. MANEIKIS KNIAZZEH i E. J. NEUGAARD (eds.) (1977), Vides de sants rosselloneses / text català del segle xiii establert, comentat i glossat per Charlotte S. Maneikis Kniazzeh i Edward J. Neugaard ; amb prefaci i aportacions de Joan Coromines, Barcelona, Dalmau.
S. MATA (2005), La pintura del cinc-cents a la Diòcesi de Tarragona (1495-1620): Entre la permanència del Gòtic i l’acceptació del Renaixement, Tarragona, Diputació de Tarragona.
G. MUNILLA i F. GRACIA (2018), «El Servicio de Recepción y Clasificación de Metales: La Generalitat de Catalunya y la destrucción del patrimonio artístico durante la Guerra Civil», a Patrimonio Cultural, Guerra Civil y Posguerra, Madrid.
P. de RIBADENEYRA (1751), Flos Sanctorum de las vidas de los santos […] aumentando de muchas por Juan Eusebio Nieremberg y Francisco García […] añadido nuevamente por Andrés Lípez Guerrero [consultable en línia], Barcelona, Imprenta de Teresa Piferrer viuda.
J. ROSENBACH (1494), Flos sanctorum romançat [consultable en línia], Barcelona, editat per maestre Johan Rosenbach Almany.
C. SALA I GIRALT (1987), El Pre-renaixement, el Renaixement, el Barroc, i el trànsit d’una tendència a l’altra (seg. XV a XVII), Olot, Alzamora Artigràfica.
M. DE LLUC SERRA (2015), Els Museus Catalans en els primers anys del franquisme: Anàlisi de la utilització dels centres museístics catalans en el període 1939-1947, Universitat de Girona.
A. VÁZQUEZ VIVES (2022), L’obrador d’Antoni Peitaví i la producció de retaules als comtats del Rosselló i la Cerdanya (c. 1560-1592), Universitat de Girona.
A. VÁZQUEZ VIVES (2023), «El oficio de pintor en los antiguos condados del Rosellón y la Cerdaña durante la época del Renacimiento (segunda mitad del siglo XVI): El caso de los pintores Antoni Peitaví, Joan Perles y Josep Brell (c. 1562-1565)», Le métier de peintre en Europe au xvie siècle, Institut d’historie de Paris, p. 479-487.
A. VÁZQUEZ VIVES (2025), «“La crida dels primers deixebles”, d’Antoni Peitaví i Miquel Verdaguer: Apunts sobre la pintura nord-catalana de la segona meitat del segle XVI», Reflexos del Sagrat: Onze mirades al retaule d’època moderna, Madrid, Sindéresis, p. 79-100.
S. DE LA VORÁGINE (1999), La Leyenda dorada, vol. 1, Madrid, Alianza Editorial.
