L’ intèrpret respira... i el públic respira. Transmissió mirall

Article Sidebar

Accés

Main Article Content

Gemma Reguant Fosas
Institut del Teatre
https://orcid.org/0009-0003-0006-9331

Com hem sabut sempre la gent que ens dediquem al teatre —i es confirma des de la neurociència amb les neurones mirall—, el que viu un intèrpret a l’escenari provoca la mateixa vivència en el públic. Aquest article planteja la importància d’una transmissió intèrpret-espectador saludable, de qualitat, i aporta eines per aconseguir-la. Primer hi ha d’haver benestar actoral. Aquest s’aconsegueix alliberant la respiració, la veu i tenint uns bons espais interns interpretant. En aquest article s’aporten diverses tècniques per ajudar aquest objectiu i pautes d’entrenament per assolir una comunicació escena-públic saludable. D’aquesta manera, si l’actor respira bé, l’espectador també respirarà millor.

Paraules clau
respiració, teatre, veu, neurones mirall, expressió oral, mètode Reguant

Article Details

Com citar
Reguant Fosas, Gemma. «L’ intèrpret respira. i el públic respira. Transmissió mirall ». LSC– Llengua, societat i comunicació, 2024, núm. 22, p. 30-38, doi:10.1344/LSC-2024.22.4.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

(c) Gemma Reguant Fosas, 2024


Drets d'autor

L'autor conserva els drets d'autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l'obra.

Els articles seran publicats sota una llicència de Creative Commons  Llicència de Creative Commons 

Biografia de l'autor/a

Gemma Reguant Fosas, Institut del Teatre

Referències

ALEXANDER, G. (1979). La eutonía. Un camino hacia la experiencia total del cuerpo. Editorial Paidós.

BERRY, C. (1973). La voz y el actor. Alba Editorial.

BERTHERAT, T. (1976). El cuerpo tiene sus razones. Editorial Paidós.

BROOK, P. (1987). Más allá del espacio vacío. Alba Editorial.

CALAIS-GERMAIN, B. (2005). La respiración. El gesto respiratorio. Editorial La Liebre de Marzo.

CHEJOV, M. (1999). Sobre la técnica de actuación. Barcelona: Alba editorial.

DONELLAN, D. (2004). El actor y la diana. Editorial Fundamentos.

GROTOWSKI, J. (1970). Hacia un teatro pobre. Ediciones Siglo XXI.

GROTOWSKI, J. (2009). Teatre i més enllà. Textos selectes 1969-1995. Editorial Fragmenta.

LABONTÉ, M. L. (2001). Liberar las corazas. Método y movimientos. Antigimnasia. Ediciones Luciérnaga.

MORGADO, I. (2010). Emociones e inteligencia social. Editorial Planeta.

NESTOR, J. (2020). Respira. La nueva ciencia de un arte olvidado. Editorial Planeta.

ODIER, D. (1999). Deseo, pasión y espiritualidad. Ediciones presencia.

REICH, W. (1976). Análisis del carácter. Editorial Paidós.

REGUANT-FOSAS, G. (2020). Olora i parlaràs millor. Exercicis d’olfacció, de respiració i de veu que ajuden a viure millor. Publicacions de l’Abadia de Montserrrat.

RODENBURG, P. (1997). The actor speaks. Voice and performer. Methuen Drama.

SEGURA, C. (2006). Formes d’atzar i complexitat. Dins Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Física de l’estètica. Noves fronteres de la ciència, l’art i el pensament. Krtu.

SOFIA, G. (Coord.) (2010). Diálogos entre teatro y neurociencias. Ediciones Artezblai.

SOFIA, G. (2015). Las acrobacias del espectador. Neurociencias y teatro, y viceversa. Editorial Artezblai y Paso de Gato.

SPEADS, C. H. (1978). ABC de la respiración. Ediciones EDAF.