Justícia lingüística: com avaluar-la? L’exemple de la Unió Europea
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
En general les persones no són gaire conscients de la desigualtat en el camp lingüístic, i tot i això és abundant. Pensem, per exemple, en els parlants de llengües minoritàries, que no poden o no tenen dret a parlar la seva llengua a l’escola o a la feina; immigrants, que per raons lingüístiques difícilment s’insereixen a la nova societat i hi troben treball; persones capacitades per a treballar en una organització internacional, però on exigeixen tenir l’anglès o el francès com a llengües maternes; estudiants a qui agradaria estudiar en la seva llengua, però han d’estudiar en una llengua que no entenen bé. La protecció d’una llengua és important no només culturalment, sinó abans de tot per raons pràctiques, polítiques i econòmiques: es tracta de protegir uns interessos concrets de persones, en la vida social, política i econòmica.
En aquest context, en primer lloc, es presentaran i discutiran els resultats del debat científic actual sobre justícia lingüística. En segon lloc, s’examinaran quines característiques hauria de tenir una definició aplicable que serveixi per a valorar empíricament una política lingüística. Això significa entre altres coses, idear alguns indicadors amb els quals avaluar la justícia lingüística en un país o territori. En tercer lloc, es proposarà un exemple de valoració de la justícia lingüística a Europa per mitjà d’una base de dades estadística aportada per l’Eurostat, l’institut d’estadística de la Unió Europea. Finalment, es descriuran els lligams entre el debat entre justícia lingüística i l’evolució de la ideologia del moviment esperantista.
Ĝenerale homoj ne tre konscias pri malegaleco en la lingva kampo, kiu tamen abundas. Ni pensu ekz. pri minoritatlingvanoj, kiuj ne povas aŭ rajtas uzi sian lingvon en lernejo aŭ en la laborejo; enmigrintoj, kiuj i.a. pro lingvaj kialoj malfacile eniras novan socion kaj tie trovas laboron; homoj, kiuj rajtus agi en internacia organizo kie tamen oni postulas denaskan konon de la angla aŭ franca; lernantoj, kiuj ŝatus studi per sia gepatra lingvo, sed devas lerni per lingvo, kiun ili ne bone komprenas. Protektado de lingvo gravas ne nur kulture, sed antaŭ ĉio praktike, politike kaj ekonomie: temas pri gardado de la konkretaj interesoj de la individuoj en la socia, politika kaj ekonomia vivo.
En tiu kunteksto, unue, oni prezentos kaj diskutos la rezultojn de la nuna sciencista debato pri lingva justeco. Due, oni esploros, kiujn karakterizojn devus havi aplikebla difino kiu taŭgas por empiria taksado de lingva politiko. Tio signifas, interalie, pripensi kelkajn indikilojn per kiuj eblas taksi aŭ mezuri lingvan justecon en iu lando aŭ regiono. Trie, oni proponos ekzemplon de taksado de lingva justeco en Eŭropo baze de statistika datumbazo liverita de Eurostat, la statistika instituto de Eŭropa Unio. Fine, oni priskribos la ligojn inter la debato pri lingva justeco kaj la evoluo de la ideologio de la Esperanto-movado.
Article Details
Michele Gazzola
Nascut el 1978, es va doctorar el 2011 en gestió de la comunicació plurilingüe a la universitat de Ginebra, Suïssa, sota la direcció del professor François Grin. Actualment és investigador d’economia lingüística i avaluació de polítiques lingüístiques a la Universitat Humboldt a Berlín, Alemanya, sota la direcció del professor Bengt-Arne Wickstrom. També treballa en el projecte d’investigació MIME (Mobilitat i Inclusió en una Europa Multilingüe) i ha estat responsable del projecte LAPO sobre política i justícia lingüística a Europa, ambdós finançats per la Comissió Europea. Alhora és responsable d’un projecte d’investigació finançat per l’Esperanto Studies Foundation sobre un índex de justícia lingüística al món. Membre de l’Acadèmia Internacional de les Ciències de Sant Marino (AIS).