La parla de la Foia de Bunyol-Xiva: un procés de substitució inacabat.

El present article és una posada al dia dels estudis que s’han fet sobre el parlar de la comarca valenciana de la Foia de Bunyol-Xiva, amb una mirada crítica i unes propostes finals. Aquesta qüestió s’inscriu dins de l’estudi general dels diversos parlars valencians d’influència aragonesa, castellana o murciana, anomenats també “els altres parlars valencians”. Els estudiosos expliquen aquestes modalitats diatòpiques a través de dos fenòmens possibles: una substitució lingüística o un canvi poblacional.
Per a l’estudi, s’ha delimitat una zona que, a més de la comarca, inclou també la localitat de Torís, la qual pertany, des del s. XIX al partit judicial de Xiva.
L’article arriba a la conclusió que aquesta zona va ser de parla catalana fins al final del s. XVII, ja que s’han conservat nombroses mostres lèxiques, fonètiques i morfològiques del valencià més pròxim. La prohibició del valencià, a partir del s. XVIII, motivà en aquesta zona un procés gradual de substitució lingüística que, en algunes localitats, no arribarà fins ben avançat el s. XIX. Només Torís ha conservat, fins avui, la llengua medieval.