Estudi documental sobre els desenvolupament dels horts escolars orientats per l'agroecologia escolar a Sant Cugat del Vallès (2007-2014)

Aquest article correspon al segon capítol de la tesi “Agroecologia escolar, fonamentació teòrica i estudi de casos sobre el desenvolupament dels horts escolars amb el referent de l’agroecologia” presentada per l’autor i dirigida per l’autora d’aquest article el setembre del 2015 a la UAB, dins del programa de doctorat interuniversitari d’educació ambiental. A Sant Cugat funciona el programa municipal Agenda 21 Escolar, que impulsa l’agroecologia escolar des del curs 2006-2007. S’estableix la finalitat de conèixer com evoluciona la col·laboració entre l’escola i la comunitat per desenvolupar l’agroecologia escolar. Per a la qualitat d’aquesta col·laboració, segons Espinet i Zachariou (2014), cal atendre diferents dimensions. Es realitza un estudi documental a partir d’un document que s’ha anat construint al llarg de set anys de feina al municipi, per part de l’autor de la recerca, en tant que coordinador tècnic del programa municipal Agenda 21 Escolar: les 66 actes del grup de treball ESLV (Educació per a la Sostenibilitat al Llarg de la Vida). Aquest es reunia mensualment i agrupava els actors de l’agroecologia escolar, escolars i comunitaris. L’anàlisi del contingut de les actes es realitza a partir de les dimensions que proposen Espinet i Zachariou (2014) per a la qualitat de les relacions entre l’escola i la comunitat. Els resultats són una gran varietat de constatacions que descriuen i interpreten, en forma d’assercions (Stake, 2007), allò que ha succeït en el treball escolar i comunitari. Per exemple, com el fet d’establir un espai de treball divers, estable, permet l’evolució de l’agència dels diferents actors fins que poden reflexionar, entre d’altres, sobre la normativa que els afecta i, en ocasions, canviar-la.