La Guerra Civil espanyola: proposta de treball del conflicte a través del cinema al nou batxillerat
Article Sidebar
Main Article Content
RESUM
Aquest article desenvolupa una proposta didàctica basada en l’ús del cinema i el documental com a eina pedagògica i font històrica. Articulada en deu sessions, integra metodologies actives i competencials, amb l’anàlisi de cinc films: Reportaje del movimiento revolucionario en Barcelona (1936), The Spanish Earth (1937), Guernika (1937), Tremolors, capítol 6 (2018) i Companys, procés a Catalunya (1979). La proposta promou el pensament crític i una comprensió plural de la memòria històrica en el marc del nou batxillerat català.
Article Details
(c) Jordi Martín Pons, 2025
Drets d'autor
L'autor/a conserva els drets. Creative Commons: Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Jordi Martín Pons, Universitat de Barcelona (UB)
és historiador, semiòleg i arqueòleg graduat per la Universitat de Barcelona, on va realitzar els màsters de Llengües de l'Antiguitat i de Professorat de Secundària. Actualment, és investigador predoctoral a l’Àrea d’Història Antiga del departament d’Història i Arqueologia i de la Universitat de Barcelona, a on desenvolupa la seva tesi doctoral: «La recepció d’Egipte a la ciutat a Roma durant la dinastia julioclàudia: dinàmiques culturals i narratives de poder», centrada en la història social de Roma i en la recepció moderna de l'antiguitat. Correo de contacto: jmartinpons@ub.edu
Acillona, Mercedes (2013). “Las miradas infantiles del cine del exilio”. En María Pilar Rodriguez (Ed.), Exilio y cine. Bilbao: Universidad de Deusto.
Alegret, Salvador (2021). Filipines a la catalana. Conesa: Ushuaia Ediciones.
Ambrós, Alba; Breu, Ramon (2007). Cinema i educació. Barcelona: Graó.
Augé, Marc (2008). Non-Places: An Introduction to Supermodernity, trad. J. Howe. Londres: Verso.
Barrenetxea, Igor; Elezcano, Andoni (2016). “La imagen cinematográfica como fuente y agente de la Historia”, Filmhistoria Online, 26(1), pp. 67–80.
Benet, Josep (1978). Catalunya sota el règim franquista: Informe sobre la persecució de la llengua i la cultura de Catalunya pel règim del general Franco. Barcelona: Blume.
— (2005). Lluís Companys, presidente de Cataluña, fusilado. Barcelona: Península.
Berthier, Nanacy; Sánchez-Biosca, Vicente (2012). Retóricas del miedo: imágenes de la Guerra Civil Española. Madrid: Casa de Velázquez.
Bloch, Marc (1993). Apologie pour l'histoire ou Métier d'historien, ed. É. Bloch. París: Arman Collin.
Breu, Ramon (2010). El documental como estrategia educativa: de Flaherty a Michael Moore, diez propuestas de actividades. Barcelona: Graó.
Burke, Peter (2001). Visto y no visto. El uso de la imagen como documento histórico. Barcelona: Crítica.
Camarero, Gloria (2002). La mirada que habla (cine e ideologías). Madrid: Akal.
Caparrós, Josep Maria (1981). Arte y política en el cine de la República (1931-1939). Barcelona: Edicions i Publicacions Universitat de Barcelona.
— (1990). «El film de ficción como testimonio de la Historia», Historia y Vida, Extra 58, pp. 172-178.
Crusells, Magí; Sánchez, Francesc (Eds.) (2015). Memoria histórica y cine documental: Actas del IV Congreso Internacional de Historia y cine. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.
— (2017a). El pasado como presente. 50 películas de género histórico. Barcelona: Edicions UOC.
— (2017b). 100 películas sobre Historia Contemporánea (3ª ed.). Madrid: Alianza Editorial.
Congost, Rosa (2011). “Perquè l’Historiador és dins la Història”, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 12, pp. 247-264.
Clarembeaux, Michel (2010). “Educación en cine: memoria y patrimonio”, Revista Científica Educomunicación, 35, pp. 25-32.
Crusells, Magí (1998). “El cine durante la Guerra Civil espanyola”, Comunicación y Sociedad, 11(2), pp. 123-152.
— (2000). La Guerra Civil española: cine y propaganda. Barcelona: Ariel.
— (2001). Las Brigadas Internacionales en la pantalla. Ciudad Real: Universidad de Castilla-la Mancha.
— (2006). Cine y Guerra Civil española. Madrid: Ediciones JC.
Febvre, Lucien (1982). Combates por la historia, trad. F.J. Fernández i E. Argullol. Barcelona: Ariel.
Fernández Cuenca, Carlos (1976). Las huellas del tiempo. Cine español 1951-1961. Madrid: Filmoteca Nacional de España.
Foreign Relations of the United States: Diplomatic Papers (1960). The Conference of Berlin (the Potsdam Conference), 1945, vol. I. Washington DC: Government Printing Office.
Gómez, Ana Belén (2010). “El cine como metodología docente en la enseñanza de la Historia Contemporánea de España: la Segunda República y la Guerra Civil espanyola”, Iniciación a la investigación, e4.
Gómez, Juan Antonio (2017). Los Derechos Humanos en el cine espanyol. Madrid: Editorial Dykinson.
Gubern, Román (1986). 1936-1939: La guerra de España en la pantalla. Madrid: Filmoteca Española.
Hernández, Francesc Xavier (2003). “La Batalla de l'Ebre. Percepció Didàctica”, Eber, 38, pp. 111-117.
Jameson, Frederic (1991). Postmodernism, Or, The Cultural Logic of Late Capitalism. Durham: Duke University Press.
Levstik, Linda S.; Barton, Keith C. (2023). Doing History: Investigating with Children in Elementary and Middle Schools. Nova York: Routledge.
Luque, Juan Carlos (1999). “La República y la Guerra Civil en el cine: Una propuesta didàctica”, Iber: Didáctica de las ciencias sociales, 19, pp. 63-76.
Mendoza, Carlos (2008). La invención de la verdad: nuevos ensayos sobre el cine documental. México DF: Editorial UNAM.
Metz, Christian (1974). Film Language: A Semiotics of the Cinema. Oxford: Oxford University Press.
Molero, Esteve (2000). Les quintes del biberó. El Part de Llobregat: Rúbrica.
Nora, Pierre (1992). Les lieux de mémoire, trad. L. Masello. Montevideo: Trilce.
North, Michael (2008). What Is the Present?. Princeton: Princeton University Press.
Parsons, Les (2012). Back to Learning: How Research-based Classroom Instruction Can Make the Impossible Possible. Marham: Pembroke Publishers.
Piñol, Marta (2020). Europa como refugio: reflejos fílmicos de los exilios españoles (1939-2016). Barcelona: Universitat de Barcelona Edicions.
Prats, Joaquim; Santacana, Joan (2011). «La historia oral y los documentos fotográficos y audiovisuales», en J. Prats (coord.), Geografía e Historia. Investigación, innovación y buenas prácticas. Barcelona: Graó.
Rodríguez, Ana (2017). Identitats en conflicte en el cinema català. Barcelona: Editorial UOC.
Rovira i Virgili, Antoni (1998). "La guerra que han provocat": selecció d'articles sobre la guerra civil espanyola, ed. J. MaRoig. Barcelona: Edicions Abadia de Montserrat.
Rosich Argelich, Ricard (2022). “Las relaciones entre la Historia y el Cine y sus condicionantes para la visión del pasado”, Filmhistoria Online, 32(2), pp. 286–310.
Saitua, Iker (2018). “Tristísima ceniza: una propuesta de intervención para enseñarla Guerra Civil en el País Vasco”, Clío: History and History Teaching, 44, pp. 182-209.
Sànchez, Josep (2014). “La batalla de l’Ebre, una necessitat per la República”, en Pere Audí, José L. Ledesma, Toni Oresanz, Albert Sabaté (eds.), Textos per entendre millor la Guerra Civil: No jubilem la memòria (2003–2012). Tortosa: Editorial Petròpolis.
Sánchez-Biosca, Vicente (2006). Cine y Guerra Civil española. Del mito a la memoria. Madrid: Alianza Editorial.
Sans, Joan (2007). El dia de les sirenes. Lleida: Pagès Editors.
Trepat, Cristófor A.; Rivero, MaPilar (2010). Didáctica de la historia y multimedia expositiva. Barcelona: Graó.
Valero, Tomás (2010). Historia de la España contemporánea vista por el cine. Barcelona: Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona.
Vilanova, Francesc (2009). “Entre l'exili i la repressió: dues cares d'una mateixa moneda”, en J. Sánchez (ed.), El pacte de la no intervenció. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili.
Wajda, Shirley Teresa (1999). “Inscribing the self”, American Quarterly, 51(2), pp. 461-471.
