El Cançoner G² d'Ausiàs March i l'edició de Baltasar de Romaní

Aquest treball analitza la relació entre el cançoner G² d?Ausiàs March i l?edició
de 1539, que ja va defensar Pagès, però que no es veu reflectida en l?"stemma codicum"
d?Archer. A partir de l?estudi en paral·lel, per una banda, de les dades sobre el procés de
formació de G i, d?una altra, de les llacunes i variants exclusives d?aquests dos cançoners,
s?hi determina l?àrea d?influència de la tradició textual de l?imprés "a" en G, localitzada en
la darrera secció del manuscrit. Així mateix, s?hi justifica el grau de manipulació de l?original
per part de Baltasar de Romaní, al servei del seu text castellà en bona part dels casos.
Aquestes variants de traductor arriben sovint a la tradició posterior, especialment als
cançoners manuscrits G² DE, i als impresos "bcde". Finalment, s?hi defensa que l?antígraf
de G² no devia ser directament l?edició "a", sinó un manuscrit, probablement el seu original
d?impremta.