Gestació: apunts per pensar l’embaràs i la lactància com una experiència entre el dolor i el goig des de la fenomenologia existencial
Article Sidebar
Main Article Content
El present article té com a objectiu reflexionar sobre el procés de gestació i realitzar una anàlisi fenomenològica tenint en compte les condicions afectives originàries: el dolor i el goig. Per fer-ho, cal abordar la relació entre la mare i el fetus en termes de la divisió i la fusió entre el jo i l’alteritat. Això ens permetrà comprendre aquesta relació i la seva configuració després del naixement, durant la lactància, com una experiència d’ambigüitat entre el dolor i el goig. Per dur a terme aquesta anàlisi, considerem les vivències de les dones que experimenten aquests processos. Per això, recorrem a la fenomenologia existencial i a la fenomenologia feminista, ja que aquesta perspectiva ens permet comprendre les vivències en primera persona i conceptualitzar la diferència sexual com una condició de possibilitat i una forma de relació. Des d’aquest enfocament, les relacions entre homes i dones poden entendre’s com una multiplicitat de cossos humans que, encara que diferents, estan profundament interconnectats. Aquests cossos es componen de diverses capes i dimensions, com la sensibilitat, la motilitat, la materialitat, l’afectivitat i l’expressivitat, entre d’altres, la qual cosa permet arribar a una comprensió més profunda de l’experiència encarnada i el seu caràcter relacional. És important assenyalar que la nostra anàlisi se centra en dones que han decidit explícitament gestar i convertir-se en mares o que, almenys, han acceptat de viure aquesta experiència. Entenem que l’embaràs s’experimenta de manera diversa segons les circumstàncies en què es desenvolupi.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Karla Jhoana Núñez Sandoval, 2025
Karla Jhoana Núñez Sandoval, Universidad de Guanajuato
Karla Jhoana Núñez Sandoval és doctora en Estudis Feministes per l’Institut de Recerques Feministes (InstiFem) de la Universitat Complutense de Madrid, amb la tesi Cap a una fenomenologia del dolor: la constitució de la subjectivitat femenina a través del cos violentat. Apunts des d’una fenomenologia material. És mestra i llicenciada en Filosofia per la Universitat de Guanajuato (UG). Les seves recerques se centren en l’ètica de l’alteritat de Paul Ricoeur i en l’ètica ficcional d’Albert Camus. Durant els últims anys, el seu treball s’ha centrat en desenvolupaments de fenomenologia-hermenèutica, fenomenologia material, fenomenologia feminista, teoria feminista i violència de gènere. Ha estat corresponsable dels seminaris/diplomats de gènere: Pensament, Cultura i Societat, a la Universitat de Guanajuato (2013-2015), i docent en la diplomatura de Filosofia i Pensament Feminista (2023-2024).
ALCOLEA FLORES, S. y MOHAMED MOHAMED, D. (2011). Guía de cuidados en el embarazo: Consejos de su matrona. Madrid: Instituto Nacional de Gestión Sanitaria. Recuperado de https://ingesa.sanidad.gob.es/eu/Recursos-documentales/Catalogo-publicaciones-INGESA/Gu-a-de-cuidados-en-el-embarazo.html
BARRERA, J. (2023). Línea nigra. Ciudad de México: Almadía.
BEAUVOIR, S. (1949). El segundo sexo. Ciudad de México: DeBolsillo, 2012.
CARVAJAL CABRERA, J. A. y RALPH TRONCOSO, C. (2018). Manual de obstetricia y ginecología. Santiago de Chile: Universidad Pontificia de Chile. Recuperado de https://medicina.uc.cl/wp-content/uploads/2018/08/Manual-Obstetricia-y-Ginecologi%CC%81a-2018.pdf
FERNÁNDEZ GUERRERO, O. (2023). «Sketch for a Phenomenology of Gestation». Revista de Filosofía Aurora, 35, e202330506. http://doi.org/10.1590/2965-1557.35.e202330506
FIRESTONE, S. (1976). La dialéctica del sexo: En defensa de la revolución feminista. Barcelona: Kairós.
HEINÄMAA, S. (2003). Toward a phenomenology of sexual difference: Husserl, Merleau-Ponty, Beauvoir. Oxford: Rowman & Littlefield Publishers, Inc.
HEINÄMAA, S. (2012). Sex, gender, and embodiment. Oxford: Oxford Handbooks Online. https://doi.org/10.1093/OXFORDHB/9780199594900.013.0012
HEINÄMAA, S. (2014). «An equivocal couple overwhelmed by life: A phenomenological analysis of pregnancy. E. U. A.». PhiloSOPHIA, 4(1), 12-49.
HENRY, M. (2011). La esencia de la manifestación. Salamanca: Sígueme, 2015.
HUSSERL, E. (1952). Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica. Libro Segundo: Investigaciones fenomenológicas sobre la constitución. Ciudad de México: Fondo de Cultura Económica, 2014.
IMAZ, E. (2010). Convertirse en madre: Etnografía del tiempo en gestación. Madrid: Ediciones Cátedra (ePub), 2020. Colección Feminismos.
KINGMA, E. (2019). «Were You a Part of Your Mother?». Mind, 128(511), 1-36. https://doi.org/10.1093/mind/fzy087
LÓPEZ SÁENZ, M. C. (2014). «Fenomenología y feminismo». Daimon Revista Internacional de Filosofía, 63, 45-63.
MERLEAU-PONTY, M. (1945). Fenomenología de la percepción. Barcelona: Planeta-Agostini, 1994.
RICH, A. (2019). Ensayos esenciales: Cultura, política y el arte de la poesía. Madrid: Capitán Swing Libros.
RODRIGÁÑEZ, C. (2010). Pariremos con placer: Apuntes para la recuperación del útero espástico y la energía sexual femenina. Murcia: Ediciones Crimentales.
SADLER, T.W. (2001). Embriología médica. Barcelona: Wolters Kluwer, 2019.
SARTRE, J. P. (1943). El ser y la nada. Buenos Aires: Losada, 2013.
UNICEF (2013). Lactancia materna. Quito: UNICEF. Recuperado de https://www.unicef.org/ecuador/media/2611/file/lactancia%20matern
UNICEF (2014). Embarazo. Quito: UNICEF. Recuperado de https://www.unicef.org/ecuador/media/2541/file/Cartilla%201.pdf
VAZIRI, M. (2021). El nacimiento de una madre: Cambios estructurales y funcionales en el cerebro materno. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
YOUNG, I. M. (1983). On Female Body Experience: Throwing Like a Girl? And Other Essays. Oxford: Oxford University Press, 2005.