Gestació: apunts per pensar l’embaràs i la lactància com una experiència entre el dolor i el goig des de la fenomenologia existencial

El present article té com a objectiu reflexionar sobre el procés de gestació i realitzar una anàlisi fenomenològica tenint en compte les condicions afectives originàries: el dolor i el goig. Per fer-ho, cal abordar la relació entre la mare i el fetus en termes de la divisió i la fusió entre el jo i l’alteritat. Això ens permetrà comprendre aquesta relació i la seva configuració després del naixement, durant la lactància, com una experiència d’ambigüitat entre el dolor i el goig. Per dur a terme aquesta anàlisi, considerem les vivències de les dones que experimenten aquests processos. Per això, recorrem a la fenomenologia existencial i a la fenomenologia feminista, ja que aquesta perspectiva ens permet comprendre les vivències en primera persona i conceptualitzar la diferència sexual com una condició de possibilitat i una forma de relació. Des d’aquest enfocament, les relacions entre homes i dones poden entendre’s com una multiplicitat de cossos humans que, encara que diferents, estan profundament interconnectats. Aquests cossos es componen de diverses capes i dimensions, com la sensibilitat, la motilitat, la materialitat, l’afectivitat i l’expressivitat, entre d’altres, la qual cosa permet arribar a una comprensió més profunda de l’experiència encarnada i el seu caràcter relacional. És important assenyalar que la nostra anàlisi se centra en dones que han decidit explícitament gestar i convertir-se en mares o que, almenys, han acceptat de viure aquesta experiència. Entenem que l’embaràs s’experimenta de manera diversa segons les circumstàncies en què es desenvolupi.