Gaudi, plaer i evidència en Husserl

Article Sidebar

portada de la revista
PDF (Castellano)

Main Article Content

Jesús Miguel Marcos del Cano
Instituto de Filosofía (CSIC)
https://orcid.org/0000-0001-8720-277X

La fenomenologia transcendental de Husserl estén el concepte de veritat entesa com a evidència als àmbits afectiu-axiològic i pràctic. No sols les coses i els estats de coses objectius poden donar-se amb evidència, sinó també el seu valor i, per consegüent, el voler que siguin i la voluntat de realitzar-los. Aquest article se cenyeix a l’anàlisi de la donació evident dels valors. En primer lloc, presenta esquemàticament la comprensió de Husserl de la veritat com a evidència en les seves dues obres cabdals: les Recerques lògiques (1) i Idees (2). A continuació, aprofundeix en la idea d’una evidència afectiva (3) i analitza les formes buides del sentiment (4) i les seves corresponents formes de compliment (5). Gràcies a aquestes anàlisis, es conclou que les vivències afectives del gaudi (genießen) i el plaer (Lust) (6) són elements necessaris en tot acte de valoració evident, de la mateixa manera que ho són la percepció i les sensacions específiques en els actes d’evidència teòrics.

Paraules clau
fenomenologia, Husserl, sentiment, emoció, veritat

Article Details

Com citar
Marcos del Cano, Jesús Miguel. «Gaudi, plaer i evidència en Husserl». Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, 2025, vol.VOL 75, p. 59-80, doi:10.5565/rev/enrahonar.1659.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Jesús Miguel Marcos del Cano, 2025

Biografia de l'autor/a

Jesús Miguel Marcos del Cano, Instituto de Filosofía (CSIC)

Jesús Miguel Marcos del Cano és científic titular a l’Institut de Filosofia del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IFS-CSIC). Va ser contractat postdoctoral Margarita Salas a l’Arxiu Husserl de la Universitat de Colònia i la Universitat Complutense de Madrid (2023-2024). És doctor en Filosofia amb una tesi cum laude sobre l’estructura fenomenològica de l’afectivitat en Husserl. També va ser investigador predoctoral amb un contracte FPU (2018-2022) al IFS-CSIC. La seva recerca s’emmarca en la tradició fenomenològica i se centra en l’estudi de l’afectivitat i la seva relació amb l’ètica i l’ontologia. És membre del projecte de recerca finançat Fenomenologia del cos i experiències de goig (PID2021-123252NB).

Referències

BRENTANO, Franz (2013). El origen del conocimiento moral. Madrid: Tecnos.

BYRNE, Thomas (2023). «Husserl’s Other Phenomenology of Feelings: Approval, Value, and Correctness». Husserl Studies, 39, 285-299. https://doi.org/10.1007/s10743-023-09333-9

CABRERA, Celia (2014). «Sobre la racionalidad de la esfera afectiva y su vínculo con la razón teórica en la ética de E. Husserl». Revista de Filosofía, 39(1), 73-94. https://doi.org/10.5209/rev_RESF.2014.v39.n1.45619

CARTA, Emanuela (2023). «Remarks on Evidence and Truth in Husserl’s Theory of Justification». En: DE SANTIS, Daniele (ed.). Edmund Husserl’s Cartesian Meditations. Baden-Baden: Karl Alber. http://doi.org/10.5771/9783495995556-375

DELAMARE, Alexis (2023a). «The Paradox of Axiological Coldness: An Original Husserlian Solution». Husserl Studies, 39, 263-284. https://doi.org/10.1007/s10743-023-09330-y

DELAMARE, Alexis (2023b). L’affectivité dans la phénoménologie husserlienne [Tesis doctoral].

DUPRÉ, Louis (1964). «The Concept of Truth in Husserl’s Logical Investigations». Philosophy and Phenomenological Research, 24(3), 345-354.

FERNÁNDEZ BEITES, Pilar (1993). «Evidencia y verdad: Un problema en la fenomenología de E. Husserl». Anales del Seminario de Metafísica, 27, 195-215.

GARCÍA-BARÓ, Miguel (2013). «La esencia original de las Investigaciones lógicas de Husserl». En: BACCARINI, E. y DEODATI, M. (eds.). Husserl domani. Roma: Aracne.

HEFFERNAN, George (1999). «A Study in the Sedimented Origins of Evidence: Husserl and his Contemporaries Engaged in a Collective Essay in the Phenomenology and Psychology of Epistemic Justification». Husserl Studies, 16, 83-181. https://doi.org/10.1023/A:1006280712567

HUSSERL, Edmund (1952). Ideen zu einer reinen Phänomenologie und phänomenologischen Philosophie. Zweites Buch: Phänomenologische Untersuchungen zur Konstitution. La Haya: Martinus Nijhoff.

HUSSERL, Edmund (1959). Erste Philosophie (1923/4). Zweiter Teil: Theorie der phänomenologischen Reduktion. La Haya: Martinus Nijhoff.

HUSSERL, Edmund (1974). Formale und transzendentale Logik: Versuch einer Kritik der logischen Vernunft. La Haya: Martinus Nijhoff.

HUSSERL, Edmund (1975). Logische Untersuchungen. Erster Band. Prolegomena zur reinen Logik. La Haya: Martinus Nijhoff.

HUSSERL, Edmund (1976). Ideen zu einer reinen Phänomenologie und phänomenologischen Philosophie. Erstes Buch: Allgemeine Einführung in die reine Phänomenologie. La Haya: Martinus Nijhoff. Versión española: Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica. Nueva edición y refundición integral de la traducción de José Gaos por Antonio Zirión Quijano. México: FCE, 2013.

HUSSERL, Edmund (1984a). Logische Untersuchungen. Zweiter Band. Untersuchungen zur Phänomenologie und Theorie der Erkenntnis. 1. Teil. La Haya: Martinus Nijhoff.

HUSSERL, Edmund (1984b). Logische Untersuchungen. Zweiter Band. Untersuchungen zur Phänomenologie und Theorie der Erkenntnis. 2. Teil. La Haya: Martinus Nijhoff.

HUSSERL, Edmund (1988). Vorlesungen über Ethik und Wertlehre (1908-1914). Dordrecht: Kluwer. Versión española: Lecciones de ética y teoría del valor (1908-1914). Traducción de Mariano Crespo. Madrid: Universidad Pontificia Comillas, 2023.

HUSSERL, Edmund (2020). Studien zur Struktur des Bewusstseins: Gefühl und Wert (1896-1925). Cham: Springer.

LOHMAR, Dieter (1997). «Truth». En: EMBREE, Lester et al. (eds.). Encyclopedia of Phenomenology. Dordrecht: Springer, 708-712.

MARCOS DEL CANO, Jesús Miguel (2025a). «Analyse der wertenden Akte durch Husserls Begriff des Affekts». Phänomenologische Forschungen, 1, 91-121. https://doi.org/10.28937/9783787350339_4

MARCOS DEL CANO, Jesús Miguel (2025b). «Figuras de la alegría en Husserl: sobre la condición del sentimiento como acto y como estado». Revista de Filosofía, 50(2), 415-427. https://doi.org/10.5209/resf.96653

MELLE, Ullrich (2012). «Husserls deskriptive Erforschung der Gefühlserlebnisse». En: BREEUR, R. y MELLE, U. (eds.). Life, Subjectivity & Art: Essays in Honor of Rudolf Bernet. Dordrecht: Springer, 51-99. https://doi.org/10.1007/978-94-007-2211-8_3

MELLE, Ullrich (2015). «Studien zur Struktur des Bewusstseins: Husserls Beitrag zu einer phänomenologischen Psychologie». En: UBIALI, M. y WEHRLE, M. (eds.). Feeling and Value, Willing and Action. Cham: Springer, 3-13. https://doi.org/10.1007/978-3-319-10326-6_1

ORTEGA Y GASSET, José (1982). Investigaciones psicológicas. Madrid: Alianza.

PIETERSMA, Henry (1977). «Husserl’s Views on the Evident and the True». En: ELLISTON, Frederick A. y MCCORMICK, Peter (eds.). Husserl: Expositions and Appraisals. Londres: Notre Dame Press, 38-53.

QUEPONS, Ignacio (2016). «Horizonte y temple de ánimo en la fenomenología de Edmund Husserl». Dianoia, 61(76), 83-112. https://doi.org/10.21898/dia.v61i76.5

SCHUHMANN, Karl (1991). «Probleme der Husserlschen Wertlehre». Philosophisches Jahrbuch, 98, 106-113.

SERRANO DE HARO, Agustín (1995). «Actos básicos y actos fundados». Anuario Filosófico, 28, 61-89. https://doi.org/10.15581/009.28.29828

SERRANO DE HARO, Agustín (2025). «Los gozos del cuerpo y el fenómeno del “dulce escalofrío”: una aportación husserliana». Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason, 75, 41-57. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1590