L’orientació del goig i el goig de l’orientació

En aquest treball proposem indicar que la fenomenologia disposa de prou eines per superar allò que anomenarem «aporia del sentiment d’orientació». Aquesta aporia consisteix en la tensió segons la qual Kant fa reposar la discriminació entre la dreta i l’esquerra posicionals i motrius en un sentiment, malgrat que consideri els sentiments exclusivament subjectius, en el sentit d’allunyats de qualsevol observació cognoscitiva. Des de la concepció kantiana dels sentiments sembla que s’aixeca una tensió entre el caràcter discriminatori «objectiu» del procés de distinció entre dreta i esquerra i l’adscripció dels sentiments al que és plaent o desplaent. Mostrarem que l’aparent aporia pot trobar la seva resolució amb la introducció de la temàtica de la corporalitat, molt insuficientment tractada en la filosofia kantiana, a través de la incorporació de dos elements: 1) la fenomenologia de l’orientació de Husserl que trobem als textos 16 (1925) i 20 (1932) de Husserliana XXXIX, en la qual s’introdueix la intersubjectivitat com a estructura d’orientació des del moment inicial de l’orientació entesa com a accés (Zugang), i 2) la incorporació d’anàlisis fenomenològiques sobre la vivència de la lateralitat i la vivència de la simptomatologia d’algunes patologies ciliars, que ens permetran vincular la determinació de les posicions corporals com a perfectament ubicable en un eix d’optimització «agradable/desagradable», sempre inseparable d’una estructura d’orientació.