L’orientació del goig i el goig de l’orientació

Main Article Content

Joan González Guardiola

En aquest treball proposem indicar que la fenomenologia disposa de prou eines per superar allò que anomenarem «aporia del sentiment d’orientació». Aquesta aporia consisteix en la tensió segons la qual Kant fa reposar la discriminació entre la dreta i l’esquerra posicionals i motrius en un sentiment, malgrat que consideri els sentiments exclusivament subjectius, en el sentit d’allunyats de qualsevol observació cognoscitiva. Des de la concepció kantiana dels sentiments sembla que s’aixeca una tensió entre el caràcter discriminatori «objectiu» del procés de distinció entre dreta i esquerra i l’adscripció dels sentiments al que és plaent o desplaent. Mostrarem que l’aparent aporia pot trobar la seva resolució amb la introducció de la temàtica de la corporalitat, molt insuficientment tractada en la filosofia kantiana, a través de la incorporació de dos elements: 1) la fenomenologia de l’orientació de Husserl que trobem als textos 16 (1925) i 20 (1932) de Husserliana XXXIX, en la qual s’introdueix la intersubjectivitat com a estructura d’orientació des del moment inicial de l’orientació entesa com a accés (Zugang), i 2) la incorporació d’anàlisis fenomenològiques sobre la vivència de la lateralitat i la vivència de la simptomatologia d’algunes patologies ciliars, que ens permetran vincular la determinació de les posicions corporals com a perfectament ubicable en un eix d’optimització «agradable/desagradable», sempre inseparable d’una estructura d’orientació.

Paraules clau
Immanuel Kant, Edmund Husserl, fenomenologia de l’orientació, lateralitat

Article Details

Com citar
González Guardiola, Joan. «L’orientació del goig i el goig de l’orientació». Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, 2025, vol.VOL 75, p. 223-47, doi:10.5565/rev/enrahonar.1661.
Biografia de l'autor/a

Joan González Guardiola, Universitat de les Illes Balears

Joan González Guardiola és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona (premi extraordinari de doctorat) i professor titular de metafísica a la Universitat de les Illes Balears. S’ha especialitzat en fenomenologia, en l’estudi de Plató i en filosofia de l’economia, àrees sobre les quals ha publicat diversos treballs i articles en revistes especialitzades. És autor de La mesura del temps (Barcelonesa d’Edicions, 2007), Heidegger y los relojes (Encuentro, 2008) i Mercancía y deuda. Aportación de la fenomenología a la teoría monetaria (Herder, 2022). Amb Francesc Pereña Blasi, és el responsable de l’edició catalana de les Meditacions cartesianes, d’Edmund Husserl (Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2016). És president de la Sociedad Española de Fenomenología.

Referències

ALLISON, Henry (2001). Kant’s Theory of Taste: A Reading of the ‘Critique of Aesthetic Judgement’. Cambrige: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511612671

AUBENQUE, Pierre (1962). Le problème de l’être chez Aristote. París: PUF.

BEJARANO, Manuel A. i NARANJO, José (2014). «Lateralidad y rendimiento deportivo». Archivos de Medicina del Deporte, 31, 200-205.

BLUMENBERG, Hans (1998). Paradigmen zu einer Metaphorologie. Berlín: Suhrkamp.

COHEN, Alix (2021). «Feeling, Orientation and Agency in Kant: A Response to Merritt and Eran». Kantian Review, 26, 379-391. https://doi.org/10.1017/S1369415421000297

DIELS, Hermann i KRANZ, Walther (1960). Die Fragmente der Vorsokratiker. Berlín: Weidmannsche Verlagsbuchhandlung.

FINK, Eugen (2004). Nähe und Distanz: Phänomenologische Vorträge und Aufsätze. Múnic: Karl Alber Studienausgabe.

GARDNER, Martin (1964). The Ambidextrous Universe: Left, Right and the Fall of Parity. Nova York: Penguin Books.

GILJOV, Andrey; KARENINA, Karina; INGRAM, Janeane i MALASHICHEV, Yegor (2015). «Parallel Emergence of True Handedness in the Evolution of Marsupials and Placentals». Current Biology, 25(14), 1878-1884. https://doi.org/10.1016/j.cub.2015.05.043

GONZÁLEZ GUARDIOLA, Joan (2021a). «La intersubjetividad como el ser primero en sí». A: SERRANO DE HARO, Agustín (ed.). Guía Comares de Husserl. Granada: Comares, 155-174.

GONZÁLEZ GUARDIOLA, Joan (2021b). «Consideracions sobre el concepte fenomenològic de ‘normalitat’ arran de les transformacions de la Covid-19». Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, XXXII, 83-104.

GONZÁLEZ GUARDIOLA, Joan (2024). «From transcendental egology to orientation theory: Toward a mereological foundation for the different senses of the ‘self’ in conscious experience». A: The challenges of consciousness research in light of the variations of conscious experience. Lausana: Frontiers Media, 1-29.

HEIDEGGER, Martin (1977). Gesamtausgabe Band 2: Sein und Zeit. Frankfurt del Main: Vittorio Klostermann.

HEIDEGGER, Martin (1979). Gesamtausgabe Band 20: Prolegomena zur Geschichte des Zeitbegrigffs. Frankfurt del Main: Vittorio Klostermann.

HUSSERL, Edmund (1991). Cartesianische Meditationen und Pariser Vorträge. Editat i presentat per Stephan Strasser. La Haia: Martinus Nijhoff. Hua I. Versió catalana: Meditacions cartesianes: Una introducció a la fenomenologia. Traducció i edició a cura de Francesc Pereña i Joan González Guardiola. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016.

HUSSERL, Edmund (1952). Ideen zu einer reinen Phänomenologie und phänomenologischen Philosophie, II. Phänomenologische Untersuchungen zur Konstitution. Editat per Marly Biemel. La Haia: Martinus Nijhoff. Hua IV.

HUSSERL, Edmund 1959). Erste Philosophie (1923/24). Zweiter Teil: Theorie der phänomenologischen Reduktion. Editat per Rudolf Boehm. La Haia: Martinus Nijhoff. Hua VIII.

HUSSERL, Edmund (1973). Zur Phänomenologie der Intersubjektivität. Erster Teil: 1905-1920. Editat per Iso Kern. La Haia: Martinus Nijhoff. Hua XIII.

HUSSERL, Edmund (1973). Zur Phänomenologie der Intersubjektivität: Zweiter Teil: 1921-1928. Editat per Iso Kern. La Haia: Martinus Nijhoff. Hua XIV.

HUSSERL, Edmund (1984). Logische Untersuchungen, Zweiter Band: Untersuchungen zur Phänomenologie und Theorie der Erkenntnis. Editat per Ursula Panzer. La Haia: Martinus Nijhoff. Hua XIX.

HUSSERL, Edmund (2008). Die Lebenswelt. Auslegungen der vorgegebenen Welt und ihrer Konstitution. Texte aus dem Nachlass (1916-1937). Editat per R. Sowa. Dordrecht: Springer. Hua XXXIX.

KERÉNYI, Karl (1996). «Labyrinth-Studien». A: Werke in Einzelsausgaben, Band 1: Humanistische Seelensforschung. Múnic: Längen-Müller, 226-288.

KERN, Iso (1977). «The Three Ways to the Transcendental Phenomenological Reduction in the Philosophy of Edmund Husserl». A: F. ELLISTON i P. J. MC CORMICK (eds.). Husserl. Expositions and Appraisals. Notre Dame: University of Notre Dame Press, 126-168.

LEVY, Jerre i NAGILAKI, Thomas (1972). «A Model for the Genetics of Handedness». Genetics, 72(1), 117-128. https://doi.org/10.1093/genetics/72.1.117

McMANUS, I. C.; PORAC, C.; BRYDEN, M. P. i BOUCHER, R. (1999). «Eye-dominance, Writing Hand, and Throwing Hand». Laterality, 4(2), 173-192. https://doi.org/10.1080/713754334

PERKINS, Patricio (2018). «Sobre las vías a la reducción trascendental de Husserl según Iso Kern». Anuario Filosófico, 51(1), 59-82. https://doi.org/10.15581/009.51.1.59-82

PORAC, Claren i COREN, Stanley (1981). Lateral Preferences and Human Behaviour. Nova York: Springer. https://doi.org/10.1007/978-1-4613-8139-6

PREVIC, Fred H. (1991). «A General Theory Concerning the Prenatal Origins of Cerebral Lateralization in Humans». Psychological Review, 98(3), 299-334. https://doi.org/10.1037/0033-295X.98.3.299

RAMÍREZ, Manuel i ALBA, Francisco (1993). «Bases biológicas de la asimetría cerebral». Revista de Psicología General y Aplicada, 46(1), 33-43.

RICOEUR, Paul (1975). La métaphore vive. París: Seuil. https://doi.org/10.1111/j.1748-0922.1976.tb00004.x

ROGERS, Lesley J. (1989). «Laterality in Animals». The International Journal of Comparative Psychology, 3(1), 5-25. https://doi.org/10.46867/C48W2Q

TANAKA, Yosuke; OKADA, Yasushi i HIROKAWA, Nobutaka (2005). «FGF-induced vesicular release of Sonic hedgehog and retinoic acid in leftward nodal flow is critical for left-right determination». Nature, 435, 172-177. https://doi.org/10.1038/nature03494