La respiració i el goig de viure: aproximacions fenomenològiques
Article Sidebar
Main Article Content
El nostre article posa en relleu com, des del punt de vista de la fenomenologia de la corporalitat —tal com es desenvolupa especialment a les obres d’Edmund Husserl, Maurice Merleau-Ponty i Drew Leder—, la respiració ocupa una posició de frontissa entre el cos visceral i el cos estesiològic i expressiu, entre les dimensions voluntàries i involuntàries, conscients i inconscients, interiors i exteriors de l’ésser humà. Aquesta constatació ens permet, per una banda, mostrar la intrínseca connexió entre respiració i vida, en el seu sentit més bàsic, i, per altra banda, com a substrat prepersonal de la vida personal, tenir en compte com la respiració es modula, es transforma o es sublima en les formes més complexes de l’existència individual. A partir d’aquestes consideracions, veiem en el goig de respirar una forma fonamental d’experimentar el goig de viure en el seu sentit més genèric i —alhora— arquetípic. La nostra reflexió desemboca, finalment, en la consideració de tres aspectes o dimensions fonamentals implícits en l’experiència de la respiració i que ofereixen una via per tal d’explicitar en què pot consistir el goig de respirar com a goig de viure: el goig de la connexió u-tot; el goig de l’intercanvi entre l’interior i l’exterior, i el goig de l’amplitud de l’existència.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Xavier Escribano, 2025
Xavier Escribano, Universitat Internacional de Catalunya
Xavier Escribano és professor d’Antropologia Filosòfica a la Universitat Internacional de Catalunya, on imparteix docència transversal en les titulacions d’Humanitats, Psicologia i Medicina. És autor de la monografia Sujeto encarnado y expresión creadora: Una aproximación al pensamiento de Maurice Merleau-Ponty (Cabrils, Prohom, 2004). Els seus interessos principals se centren en l’antropologia filosòfica, la fenomenologia de la corporalitat i les humanitats mèdiques. És membre del projecte de recerca Fenomenología del cuerpo y experiencias de gozo (PID2021- 123252NB-I00), finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, i des de 2012 dirigeix el grup de recerca en Antropologia de la Corporalitat SARX (2021 SGR 567) (<https://sarx.website>), des del qual ha coordinat i editat les obres De pie sobre la tierra: caminar, correr, danzar. Ensayos filosóficos e interdisciplinares de Antropología de la corporalidad (Madrid, Síntesis, 2019) i Vivir del aire, pensar la respiración: Ensayos filosóficos e interdisciplinares de Antropología de la corporalidad II (Madrid, Síntesis, 2024).
AGAMBEN, Giorgio (1998). Homo sacer. València: Pre-Textos.
APATA, Gabriel O. (2020). «‘I Can’t Breathe’: The Suffocating Nature of Racism». Theory, Culture & Society, 37(7-8), 241-254. https://doi.org/10.1177/0263276420957718
BACHELARD, Gaston (1943). L’air et les songes. París: Librairie José Corti.
BORNEMARK, Jonna (2016). «Life beyond Individuality: A-Subjective Experience in Pregnancy». A: BORNEMARK, Jonna i SMITH, Nicholas (eds.). Phenomenology of Pregnancy. Estocolm: Elanders, 251-278. Södertörn Philosophical Studies, 18.
BUYTENDIJK, Frederik J. J. (1974). Prolegomena to an Anthropological Physiology. Pittsburg: Duquesne University Press.
CAREL, Havi (2016). Phenomenology of Illness. Oxford: Oxford University Press.
CHRÉTIEN, Jean-Louis (2007). «La respiration còsmique de Paul Claudel». A: CHRÉTIEN, Jean-Louis. La joie spacieuse: Essai sur la dilatation. París: Les Éditions de Minuit, 227-255.
CIAVATTA, David (2017). «Merleau-Ponty and the Phenomenology of Natural Time». A: JAKOBSON, Kirsten i RUSSON, John (eds.). Perception and its Development in Merleau-Ponty’s Phenomenology. Toronto, Buffalo i Londres: University of Toronto Press, 159-190.
DIDI-HUBERMAN, Georges (2005). Gestes d’air et de pierre: Corps, parole, souffle, image. París: Les Éditions de Minuit.
ELBERFELD, Rolf (2018). «Aesthetics of Breathing». A: SKOF, Lena i BERNDTSON, Petri (eds.). Atmospheres of Breathing. Nova York: SUNY Press, 69-79.
HUSSERL, Edmund (1952). Ideen zu einen reinen Phänomenologie und phänomenologischen Philosophie, Zweites Buch, Husserliana Band IV. Editat per Marly Biemel. Haag: Martinus Nijhoff.
IRIGARAY, Luce (1983). L’oubli de l’air. París: Les Éditions de Minuit.
IRIGARAY, Luce (2010). «Ethical Gestures toward the Other». Poligrafi, 57(15), 3-23.
KIERKEGAARD, Sören (2008). La enfermedad mortal. Madrid: Trotta.
KLEINBERG-LEVIN, David Michael (2018). «Logos and Psyche: A Hermeneutics of Breathing». A: SKOF, Lena i BERNDTSON, Petri (eds.). Atmospheres of Breathing. Nova York: SUNY Press, 3-24.
LEDER, Drew (1990a). The Absent Body. Chicago i Londres: The University of Chicago Press.
LEDER, Drew (1990b). «Flesh and Blood: A proposed supplement to Merleau-Ponty». Human Studies, 13, 209-219. Recuperat de https://www.jstor.org/stable/20009095
LEDER, Drew (2018a). «Breath as the Hinge of Dis-ease and Healing». A: SKOF, Lena i BERNDTSON, Petri (eds.). Atmospheres of Breathing. Nova York: SUNY Press, 219-231.
LEDER, Drew (2018b). «Inside insights: A phenomenology of interoception». A: TSAKIRIS, Manos i DE PREESTER, Helena (eds.). The Interoceptive Mind: From Homeostasis to Awareness. Oxford: Oxford University Press, 307-322.
LEDER, Drew (2020). «Visceral perception». A: CLASSEN, Constance (ed.). The Book of Touch. Londres i Nova York: Routledge, 335-341.
LEVINAS, Emmanuel (1971). Totalité et infini. Essai sur l'exteriorité. París: Kluwer Academic-Le livre de poche.
LEVINAS, Emmanuel (1979). Le temps et l’autre. Montpellier: Fata Morgana.
MACNAUGHTON, Jane (2020). «Making Breath Visible: Reflections on Relations between Bodies, Breaht and World in the Critical Medical Humanities». Body and Society, 26(2), 30-54. https://doi.org/10.1177/1357034X20902526
MACNAUGHTON, Jane i CAREL, Havi (2016). «Breathing and Breathlessness in clinic and culture: Using critical Medical humanities to brigde an epistemic gap». A: WHITEHEAD, Anne W.; WOODS, Angela; ATKINSON, Sarah; MACNAUGHTON, Jane i RICHARDS, Jennifer (eds.). The Edinburgh Companion to the Critical Medical Humanities. Edimburg: Edinburgh University Press, 294-309.
MARTOS, Carla (2024). «El ritmo respiratorio de la emoción: El caso de la ansiedad». A: ESCRIBANO, Xavier (ed.). Vivir del aire, pensar la respiración: Ensayos filosóficos e interdisciplinares de Antropología de la Corporalidad. Madrid: Síntesis, 265-279.
MERLEAU-PONTY, Maurice (1945). Phénoménologie de la perception. París: Gallimard.
MERLEAU-PONTY, Maurice (1964). Le visible et l’invisible. París: Gallimard.
MERLEAU-PONTY, Maurice (1997). «Les relations avec autrui chez l’enfant». A: MERLEAU-PONTY, Maurice. Parcours, 1935-1951. París: Verdier, 147-229.
NAIR, Sreenath (2007). Restoration of Breath: Consciousness and Performance. Amsterdam i Nova York: Rodopi.
NIEUWENHUIS, Marijn (2018). «The Politics of Breathing: Knowledge on Air and Respiration». A: SKOF, Lena i BERNDTSON, Petri (eds.). Atmospheres of Breathing. Nova York: SUNY Press, 199-218.
OSSWALD, Andrés i SZEFTEL, Micaela (2023). «Las atmósferas afectivas como dimensiones del espacio habitado». Contrastes: Revista Internacional de Filosofía, XXVIII(2), 141-160.
OXLEY, Rebecca i RUSSELL, Andrew (2020). «Interdisciplinary Perspectives on Breath, Body and World». Body & Society, 26(2), 3-29. https://doi.org/10.1177/1357034X20913103
POLLS I CAMPS, Eulàlia (2024). «Coreografiar bajo el agua: Julie Gautier y la danza apneica». A: ESCRIBANO, Xavier (ed.). Vivir del aire, pensar la respiración: Ensayos filosóficos e interdisciplinares de Antropología de la Corporalidad. Madrid: Síntesis, 401-417.
RICOEUR, Paul (2009). Philosophie de la volonté (1. Le Volontaire et l’Involontaire). París: Éditions Points.
SKOF, Lenart i HOLMES, Emily A. (eds.) (2013). Breathing with Luce Irigaray. Londres: Bloomsbury.
STRAUS, Erwin (1952). «The Sigh: An Introduction to a Theory of Expression». Tijdschrift voor Philosophie, 14(4), 674-695. Recuperat de https://www.jstor.org/stable/40880733
ZEILER, Kristin (2010). «A phenomenological analysis of bodily self-awareness in the experience of pain and pleasure: On dys-appearance and eu-appearance». Medical Health Care and Philosophy, 13, 333-342. https://doi.org/10.1007/S11019-010-9237-4