La respiració i el goig de viure: aproximacions fenomenològiques

El nostre article posa en relleu com, des del punt de vista de la fenomenologia de la corporalitat —tal com es desenvolupa especialment a les obres d’Edmund Husserl, Maurice Merleau-Ponty i Drew Leder—, la respiració ocupa una posició de frontissa entre el cos visceral i el cos estesiològic i expressiu, entre les dimensions voluntàries i involuntàries, conscients i inconscients, interiors i exteriors de l’ésser humà. Aquesta constatació ens permet, per una banda, mostrar la intrínseca connexió entre respiració i vida, en el seu sentit més bàsic, i, per altra banda, com a substrat prepersonal de la vida personal, tenir en compte com la respiració es modula, es transforma o es sublima en les formes més complexes de l’existència individual. A partir d’aquestes consideracions, veiem en el goig de respirar una forma fonamental d’experimentar el goig de viure en el seu sentit més genèric i —alhora— arquetípic. La nostra reflexió desemboca, finalment, en la consideració de tres aspectes o dimensions fonamentals implícits en l’experiència de la respiració i que ofereixen una via per tal d’explicitar en què pot consistir el goig de respirar com a goig de viure: el goig de la connexió u-tot; el goig de l’intercanvi entre l’interior i l’exterior, i el goig de l’amplitud de l’existència.