La respiració i el goig de viure: aproximacions fenomenològiques

Main Article Content

Xavier Escribano

El nostre article posa en relleu com, des del punt de vista de la fenomenologia de la corporalitat —tal com es desenvolupa especialment a les obres d’Edmund Husserl, Maurice Merleau-Ponty i Drew Leder—, la respiració ocupa una posició de frontissa entre el cos visceral i el cos estesiològic i expressiu, entre les dimensions voluntàries i involuntàries, conscients i inconscients, interiors i exteriors de l’ésser humà. Aquesta constatació ens permet, per una banda, mostrar la intrínseca connexió entre respiració i vida, en el seu sentit més bàsic, i, per altra banda, com a substrat prepersonal de la vida personal, tenir en compte com la respiració es modula, es transforma o es sublima en les formes més complexes de l’existència individual. A partir d’aquestes consideracions, veiem en el goig de respirar una forma fonamental d’experimentar el goig de viure en el seu sentit més genèric i —alhora— arquetípic. La nostra reflexió desemboca, finalment, en la consideració de tres aspectes o dimensions fonamentals implícits en l’experiència de la respiració i que ofereixen una via per tal d’explicitar en què pot consistir el goig de respirar com a goig de viure: el goig de la connexió u-tot; el goig de l’intercanvi entre l’interior i l’exterior, i el goig de l’amplitud de l’existència.

Paraules clau
goig, respiració, vida, fenomenologia, cos visceral, Husserl, Merleau-Ponty, Leder

Article Details

Com citar
Escribano, Xavier. «La respiració i el goig de viure: aproximacions fenomenològiques». Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, 2025, vol.VOL 75, p. 149-70, doi:10.5565/rev/enrahonar.1660.
Biografia de l'autor/a

Xavier Escribano, Universitat Internacional de Catalunya

Xavier Escribano és professor d’Antropologia Filosòfica a la Universitat Internacional de Catalunya, on imparteix docència transversal en les titulacions d’Humanitats, Psicologia i Medicina. És autor de la monografia Sujeto encarnado y expresión creadora: Una aproximación al pensamiento de Maurice Merleau-Ponty (Cabrils, Prohom, 2004). Els seus interessos principals se centren en l’antropologia filosòfica, la fenomenologia de la corporalitat i les humanitats mèdiques. És membre del projecte de recerca Fenomenología del cuerpo y experiencias de gozo (PID2021- 123252NB-I00), finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, i des de 2012 dirigeix el grup de recerca en Antropologia de la Corporalitat SARX (2021 SGR 567) (<https://sarx.website>), des del qual ha coordinat i editat les obres De pie sobre la tierra: caminar, correr, danzar. Ensayos filosóficos e interdisciplinares de Antropología de la corporalidad (Madrid, Síntesis, 2019) i Vivir del aire, pensar la respiración: Ensayos filosóficos e interdisciplinares de Antropología de la corporalidad II (Madrid, Síntesis, 2024).

Referències

AGAMBEN, Giorgio (1998). Homo sacer. València: Pre-Textos.

APATA, Gabriel O. (2020). «‘I Can’t Breathe’: The Suffocating Nature of Racism». Theory, Culture & Society, 37(7-8), 241-254. https://doi.org/10.1177/0263276420957718

BACHELARD, Gaston (1943). L’air et les songes. París: Librairie José Corti.

BORNEMARK, Jonna (2016). «Life beyond Individuality: A-Subjective Experience in Pregnancy». A: BORNEMARK, Jonna i SMITH, Nicholas (eds.). Phenomenology of Pregnancy. Estocolm: Elanders, 251-278. Södertörn Philosophical Studies, 18.

BUYTENDIJK, Frederik J. J. (1974). Prolegomena to an Anthropological Physiology. Pittsburg: Duquesne University Press.

CAREL, Havi (2016). Phenomenology of Illness. Oxford: Oxford University Press.

CHRÉTIEN, Jean-Louis (2007). «La respiration còsmique de Paul Claudel». A: CHRÉTIEN, Jean-Louis. La joie spacieuse: Essai sur la dilatation. París: Les Éditions de Minuit, 227-255.

CIAVATTA, David (2017). «Merleau-Ponty and the Phenomenology of Natural Time». A: JAKOBSON, Kirsten i RUSSON, John (eds.). Perception and its Development in Merleau-Ponty’s Phenomenology. Toronto, Buffalo i Londres: University of Toronto Press, 159-190.

DIDI-HUBERMAN, Georges (2005). Gestes d’air et de pierre: Corps, parole, souffle, image. París: Les Éditions de Minuit.

ELBERFELD, Rolf (2018). «Aesthetics of Breathing». A: SKOF, Lena i BERNDTSON, Petri (eds.). Atmospheres of Breathing. Nova York: SUNY Press, 69-79.

HUSSERL, Edmund (1952). Ideen zu einen reinen Phänomenologie und phänomenologischen Philosophie, Zweites Buch, Husserliana Band IV. Editat per Marly Biemel. Haag: Martinus Nijhoff.

IRIGARAY, Luce (1983). L’oubli de l’air. París: Les Éditions de Minuit.

IRIGARAY, Luce (2010). «Ethical Gestures toward the Other». Poligrafi, 57(15), 3-23.

KIERKEGAARD, Sören (2008). La enfermedad mortal. Madrid: Trotta.

KLEINBERG-LEVIN, David Michael (2018). «Logos and Psyche: A Hermeneutics of Breathing». A: SKOF, Lena i BERNDTSON, Petri (eds.). Atmospheres of Breathing. Nova York: SUNY Press, 3-24.

LEDER, Drew (1990a). The Absent Body. Chicago i Londres: The University of Chicago Press.

LEDER, Drew (1990b). «Flesh and Blood: A proposed supplement to Merleau-Ponty». Human Studies, 13, 209-219. Recuperat de https://www.jstor.org/stable/20009095

LEDER, Drew (2018a). «Breath as the Hinge of Dis-ease and Healing». A: SKOF, Lena i BERNDTSON, Petri (eds.). Atmospheres of Breathing. Nova York: SUNY Press, 219-231.

LEDER, Drew (2018b). «Inside insights: A phenomenology of interoception». A: TSAKIRIS, Manos i DE PREESTER, Helena (eds.). The Interoceptive Mind: From Homeostasis to Awareness. Oxford: Oxford University Press, 307-322.

LEDER, Drew (2020). «Visceral perception». A: CLASSEN, Constance (ed.). The Book of Touch. Londres i Nova York: Routledge, 335-341.

LEVINAS, Emmanuel (1971). Totalité et infini. Essai sur l'exteriorité. París: Kluwer Academic-Le livre de poche.

LEVINAS, Emmanuel (1979). Le temps et l’autre. Montpellier: Fata Morgana.

MACNAUGHTON, Jane (2020). «Making Breath Visible: Reflections on Relations between Bodies, Breaht and World in the Critical Medical Humanities». Body and Society, 26(2), 30-54. https://doi.org/10.1177/1357034X20902526

MACNAUGHTON, Jane i CAREL, Havi (2016). «Breathing and Breathlessness in clinic and culture: Using critical Medical humanities to brigde an epistemic gap». A: WHITEHEAD, Anne W.; WOODS, Angela; ATKINSON, Sarah; MACNAUGHTON, Jane i RICHARDS, Jennifer (eds.). The Edinburgh Companion to the Critical Medical Humanities. Edimburg: Edinburgh University Press, 294-309.

MARTOS, Carla (2024). «El ritmo respiratorio de la emoción: El caso de la ansiedad». A: ESCRIBANO, Xavier (ed.). Vivir del aire, pensar la respiración: Ensayos filosóficos e interdisciplinares de Antropología de la Corporalidad. Madrid: Síntesis, 265-279.

MERLEAU-PONTY, Maurice (1945). Phénoménologie de la perception. París: Gallimard.

MERLEAU-PONTY, Maurice (1964). Le visible et l’invisible. París: Gallimard.

MERLEAU-PONTY, Maurice (1997). «Les relations avec autrui chez l’enfant». A: MERLEAU-PONTY, Maurice. Parcours, 1935-1951. París: Verdier, 147-229.

NAIR, Sreenath (2007). Restoration of Breath: Consciousness and Performance. Amsterdam i Nova York: Rodopi.

NIEUWENHUIS, Marijn (2018). «The Politics of Breathing: Knowledge on Air and Respiration». A: SKOF, Lena i BERNDTSON, Petri (eds.). Atmospheres of Breathing. Nova York: SUNY Press, 199-218.

OSSWALD, Andrés i SZEFTEL, Micaela (2023). «Las atmósferas afectivas como dimensiones del espacio habitado». Contrastes: Revista Internacional de Filosofía, XXVIII(2), 141-160.

OXLEY, Rebecca i RUSSELL, Andrew (2020). «Interdisciplinary Perspectives on Breath, Body and World». Body & Society, 26(2), 3-29. https://doi.org/10.1177/1357034X20913103

POLLS I CAMPS, Eulàlia (2024). «Coreografiar bajo el agua: Julie Gautier y la danza apneica». A: ESCRIBANO, Xavier (ed.). Vivir del aire, pensar la respiración: Ensayos filosóficos e interdisciplinares de Antropología de la Corporalidad. Madrid: Síntesis, 401-417.

RICOEUR, Paul (2009). Philosophie de la volonté (1. Le Volontaire et l’Involontaire). París: Éditions Points.

SKOF, Lenart i HOLMES, Emily A. (eds.) (2013). Breathing with Luce Irigaray. Londres: Bloomsbury.

STRAUS, Erwin (1952). «The Sigh: An Introduction to a Theory of Expression». Tijdschrift voor Philosophie, 14(4), 674-695. Recuperat de https://www.jstor.org/stable/40880733

ZEILER, Kristin (2010). «A phenomenological analysis of bodily self-awareness in the experience of pain and pleasure: On dys-appearance and eu-appearance». Medical Health Care and Philosophy, 13, 333-342. https://doi.org/10.1007/S11019-010-9237-4