«Sicut oleum super aquam». Sobre la relació entre fe i raó en Ramon Llull

La peculiar relació entre fe i raó que es troba en l’origen del pensament de Ramon Llull és, sens dubte, un dels aspectes més controvertits de la seva proposta filosòfico- teològica. Si, d’una banda, és cert que el seu afany de demostrar amb «raons necessàries» els misteris de la fe li va valer dures crítiques a la seva obra —sospitosa des de ben aviat d’heterodòxia—, d’altra banda, tampoc no van faltar defensors de l’ortodòxia del seu projecte intel·lectual. Aquest article explora la concepció de la relació entre fe i raó en Llull a partir d’una imatge molt recurrent en els seus escrits, la de l’oli que sura damunt l’aigua. Partint de l’origen agustinià d’aquesta imatge, se n’analitza el desenvolupament doctrinal en Llull, així com la seva posterior recepció per part de Nicolau de Cusa.