Descripció de la mandíbula, els segons molars i les incisives de Muscardinus cyclopeus. Agustí, Moyà- Solà & Pons-Moyà, 1982 (Mammalia, Rodentia, Myoxidae)

El muscardí gegant del Pliocè de Menorca (Muscardinus cyclopeus Agustí, Moyà-
Solà & Pons Moyà, 1982) és, juntament amb el conill gegant de Menorca (Nuralagus rex
Quintana, Köhler & Moyà-Solà, 2011), l’únic mamífer no volador present en els jaciments
càrstics de Punta Nati (Ciutadella de Menorca) i un dels mamífers menys coneguts de les
faunes vertebrades endèmiques del Neogen balear. De fet, la descripció original de M.
cyclopeus es realitzà tan sols a partir de nou dents, entre les que no hi havia ni els segons
molars (m2, M2) ni les incisives. A més d’aquestes dents, es descriuen les primeres restes
mandibulars. Malgrat el seu estat de conservació, s’ha pogut constatar que la mandíbula de
M. cyclopeus mostra un marge interalveolar (hiatus) proporcionalment més curt i ample que
el seu parent continental, Muscardinus avellanarius (Linnaeus, 1758). Aquest caràcter pot
estar relacionat amb l’evolució insular o bé, tractar-se d’un caràcter primitiu conservat en
condicions d’insularitat.