Bastions a les muntanyes. Catàleg de les fortificacions que van integrar la "Línea de Bilbao y su Ría y Abra" durant la Segona Guerra Carlista (1872-1876)

Main Article Content

Gorka Martín Echebarria
En el convuls context de la Segona Guerra Carlista (1872-1876), la ciutat de Bilbao, capital de Biscaia i important pol mercantil i industrial, va ser assetjada una vegada més per l'exèrcit del pretendent entre gener i maig de 1874. Si bé aquest fet és molt conegut i compta amb una nombrosa producció historiogràfica, els dos anys posteriors han dos anys posteriors. Aquest període va quedar marcat per una nova fase de guerra estàtica on els fronts es van estabilitzar mitjançant la construcció d'una complexa línia de més de 20 fortificacions. Les grans operacions militars van bascular cap a altres fronts, i Biscaia va quedar relegada a un teatre secundari, no per això menys important. En aquest article es cataloguen i descriuen les estructures que van conformar la Línia de Bilbao i la seva Ria i Abra durant la Segona Guerra Carlina, prèviament vam fer una introducció històrica i geogràfica al cas d’estudi. Finalitzem amb una sèrie de conclusions a nivell històric militar i patrimonial.
Paraules clau
Guerres carlines, Arquitectura Militar, Fortificacions, Guerres Civils, País Basc

Article Details

Com citar
Martín Echebarria, Gorka. «Bastions a les muntanyes. Catàleg de les fortificacions que van integrar la “Línea de Bilbao y su Ría y Abra” durant la Segona Guerra Carlista (1872-1876)». Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939, 2025, vol.VOL 15, núm. 15, p. 107-35, doi:10.1344/ebre38.2025.15.52362.
Referències

AGIRREAZKUENAGA, J. y URQUIJO, M: (2015). Senderos de la memoria. Relación de espacios vinculados a la memoria de la guerra civil. Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco, Vitoria-Gasteiz.

ARRATE JORRÍN, J. (23 de Diciembre de 2014 [modificado el 8 de diciembre de 2022]): Inventario Patrimonial: "Fuertes Exteriores" de Bilbao. En Hechos, Anécdotas y Relatos de las Guerras Carlistas: [URL: https://mikelatz.blogspot.com/2014/12/inventario-patrimonial-fuertes.html] Acceso el 7 de Mayo de 2025.

ARRATE JORRIN, J. (11 de Abril de 2015 [modificado el 1 de mayo de 2021]): Fuerte de Rontegui: Información Aportada por Fotos Aéreas. En Hechos, Anécdotas y Relatos de Las Guerras Carlistas: [URL: https://mikelatz.blogspot.com/2015/04/consideraciones-relacionadas-sobre-el.html] Acceso el 7 de Mayo de 2025.

ARRATE, J., RUBIO, A., y ASTORQUI, A. (2014): Batallas de Somorrostro, 1874: Viejas guerras. Nuevas tecnologías. Kobie paleoantropología, 33: 107-128.

CANAL, J. (2004): Guerra civil y contrarrevolución en España y en la Europa del Sur en el siglo XIX. Ayer, 55(3): 37-60.

CANAL, J. (2023): Dios, Patria y Rey. Carlismo y guerras civiles en España. Sílex Historia, Madrid.

CUERPO DEL ESTADO MAYOR DEL EJÉRCITO. (1885): Narración Militar de la Guerra Carlista de 1869 a 1876. Imprenta y Litografía del Depósito de la Guerra, Madrid, Vol. VI

GARMENDIA, V. (1976): La Segunda Guerra Carlista (1872-1876). Siglo XXI, Madrid.

GOBIERNO VASCO. (2018). DECRETO 195/2018, de 26 de diciembre, por el que se califica como Bien Cultural, con categoría de Conjunto Monumental, el Cinturón de Hierro y defensas de Bilbao (Álava y Bizkaia). Vitoria-Gasteiz.

MARTÍN-ECHEBARRIA, G. (2019). Defendiendo la "Invicta Villa". Génesis y desarrollo de la"Línea de Bilbao y su ría y Abra" durante la Última Guerra Carlista (1872-1876). Vasconia. Cuadernos de historia y geografía, 43: 33-73.

MARTÍN-ECHEBARRIA, G. (2023). «Honrar a nuestros héroes muertos». Conmemoraciones públicas, monumentos y memoria de las guerras carlistas. Pasado y Memoria, 26: 221-255. https://doi.org/10.14198/pasado.21888

MARTÍN-ECHEBARRIA, G. (2024a). Modernity versus Tradition. Beyond the ideological dispute. International Journal of Historical Archaeology. https://doi.org/10.1007/s10761-024-00768-0

MARTÍN-ECHEBARRIA, G. (2024b). Bilbao 1874. El asedio carlista a la "Invicta Villa". La Esfera de los Libros, Madrid.

MARTÍN-ECHEBARRIA, G. (2024c). "Banderas de nuestros padres". Arqueología y campos de batalla intergeneracionales en las guerras civiles españolas (1833-1939). SPAL. Revista de Prehistoria y Arqueología, 33(2): 298-319. https://doi.org/10.12795/spal.2024.i33.22

MARTÍN-ECHEBARRIA, G., RUIZ-ESCRIBANO, S. y GONZÁLEZ-RUIBAL, A. (2024): Una década de arqueología de las guerras carlistas. Arqueología, 30(3): 13418. https://doi.org/10.34096/arqueologia.t30.n3.13418

MORAZA, A. (2018): Torreón del Monte Serantes. Arkeoikuska: investigación arqueológica 2017: 315-316.

MORAZA, A., & Mauleon, J. (2011): Fuerte de Serantes. Arkeoikuska: investigación arqueológica, 2010: 270-274.

PALTI, E. J. (2004): Koselleck y la idea de Sattelzeit. Un debate sobre modernidad y temporalidad. Ayer, 53(1), 63-74.

ROLDÁN, I., MARTÍN, G. y ESCRIBANO, S. (2019): The archaeology of civil conflict in nineteenth century Spain: material, social and mnemonic consequences of the Carlist Wars. World Archaeology, 51(5): 709-723. https://doi.org/10.1080/00438243.2020.1741441

ROLDÁN-BERGARATXEA, I. (2021): Arqueología de la Segunda Guerra Carlista en Navarra. Una aproximación al conflicto desde el registro material. Universidad del País Vasco/ Euskal Herriko Unibertsitatea (Tesis doctoral). http://hdl.handle.net/10810/52874

RUIZ DE AZÚA, E. (1976): El sitio de Bilbao en 1874: Estudio del comportamiento social de una ciudad en guerra. La Gran Enciclopedia Vasca, Bilbao.

TELLERÍA, E. (2014): Control arqueológico del proyecto de puesta en valor de los restos de la Línea defensiva de Artxanda. Informe final de intervención arqueológica, Vitoria-Gasteiz: Centro de Patrimonio Cultural del Gobierno Vasco.