L'arxiu com a mestre: els diaris de cursetistes republicans com a eina formativa

Aquest article explora les possibilitats formatives dels documents històrics en la formació del professorat actual, prenent com a punt de partida els diaris escrits per mestres matriculats als cursos de selecció professional durant la Segona República. Aquests quaderns daten de 1932 i es conserven al Servei d’Arxiu i Gestió de Documents de la Universitat de Lleida. A partir de la proposta metodològica d’Antonio Viñao (1999) sobre les autobiografies, memòries i diaris com a fonts històricoeducatives, es planteja una experiència d’innovació docent en què els futurs mestres del Grau d’Educació de la nostra universitat redacten els seus propis diaris d’aprenentatge inspirats en aquells escrits republicans. La pregunta que guia l’article és: com pot un material d’arxiu històric servir per identificar la multiplicitat de possibilitats que l’alumnat apunta al atansar-se a ells a través de propostes metodològiques amb consignes obertes? Els resultats de la nostra proposta d’innovació docent mostren que la metodologia de docència per contextos d’aprenentatge, la flexibilitat i l’obertura de les consignes per realitzar les activitats que proposem, la mediació per part del professorat i l’escriptura d’un diari d’aprenentatge generen múltiples possibilitats d’interpretació i d’apropiació dels documents històrics (en el nostre cas, uns diaris de mestres cursillistes de 1932), que permeten la formació de mestres en clau pluritemporal. D’aquesta manera, l’arxiu, lluny de ser un repositori passiu, pot esdevenir un context formatiu rizomàtic que possibilita aprenentatges diversos, processos de metacognició i l’emergència d’identitats docents compromeses amb la transformació educativa.