La línia fortificada del Cinca i la Línia Pirineus. L’abans i el després de la fortificació de la Guerra Civil espanyola (1936-1939)

Durant la primera meitat del segle XX, la fortificació va ser sotmesa a un procés d'adaptació continua, on la necessitat de defensar el territori a través de l'ús de diversos tipus d'obres defensives va ser una constant. La Guerra Civil espanyola (1936-1939) no va ser una excepció dins d'aquest procés adaptatiu. En aquests tres anys de conflicte, els canvis produïts a la fortificació van modificar les obres defensives en el seu aspecte, dimensió, morfologia i organització. El patrimoni fortificat que encara avui queda escampat pel territori peninsular és testimoni d'aquests canvis. Aquest patrimonipermet entendre un procés i una tendència evolutiva cap a models cada cop més eficients, fruit de les ex-periències pròpies del combat en territori espanyol. En aquest article, s'analitza per mitjà del treball de camp i la disciplina de l'arquitectura, l'evolució del patrimoni fortificat a través de l'estudi comparatiu de dues línies defensives; per una banda, la Línia del Cinca, dissenyada i executada a l'inici de la Guerra Civil espanyola (1936-1937) i per altra banda, la Línia Pirineus o "Línia P", dissenyada i executada un cop acabada la Guerra Civil espanyola (1939-1948).