Reflexions a propòsit de l’«Anecdotari artanenc» de Rafel Ginard

Aquest article pretén aportar algunes reflexions sobre la naturalesa de l’anècdota, entesa com
a gènere narratiu autònom. Les dificultats o la impossibilitat de catalogar molts dels relats
continguts en l’«Anecdotari artanenc», manuscrit i inèdit, del folklorista Rafel Ginard són,
de fet, l’origen d’aquestes reflexions. La primera part del treball està dedicada a la descripció
del manuscrit i a la discussió dels problemes que suscita la catalogació dels relats que l’integren.
Segueix a continuació una anàlisi comparativa de dotze propostes de definició o de
descripció de l’anècdota que han fet tants altres autors o folkloristes i de setze exemples que
me’n proporcionaren els meus alumnes de l’assignatura Teoria del Folklore. La conclusió final
és que, tot i que té molts de punts de contacte amb la llegenda, el relat d’experiència personal
i, sobretot, amb l’acudit, l’anècdota se’n diferencia perquè sempre té un propòsit admiratiu
o laudatori respecte del protagonista, que és una persona real o una celebritat, i perquè constitueix
una mena de precedent d’autoritat amb vista a la resolució de la situació vivencial i
comunicativa que la suscita.