Aproximación a los procesos de exclusión social a partir de la relación entre el territorio y la movilidad cotidiana

Aquest article analitza la relació existent entre la mobilitat quotidiana i l’exclusió social. El model de mobilitat hegemònic basat en l’ús del cotxe es mostra com una posició selectiva que la seva utilització és desigual segons l’adscripció social dels individus. Les dones, els joves i els immigrants són tres dels col·lectius amb uns índexs de motorització més baixos. La disponibilitat menor del vehicle privat redueix les possibilitats d’ús de la ciutat per part d’aquests col·lectius. En aquest context, les característiques del territori urbà esdevenen determinants per estendre la igualtat d’oportunitats d’ús de la ciutat. Segons la seva capacitat d’integració social, s’estableixen tres categories del territori: incloent, semiincloent i excloent. Finalment, l’exclusió del mercat de treball resultant dels dèficits en l’accessibilitat, il·lustra la desigualtat d’oportunitats dels col·lectius menys motoritzats i la importància de les característiques urbanes en la recerca de quotes més elevades d’integració social.