Anàlisi bibliomètrica del concepte de resiliència aplicat al desenvolupament regional

El concepte de resiliència és molt conegut a les enginyeries i a les ciències ecològiques, encara que, durant els darrers anys, s’utilitza cada vegada més en els estudis sobre economia regional. Simultàniament, s’observa un esforç de diferents investigadors per consolidar l’ús d’aquesta noció en el desenvolupament regional. Així, la resiliència de les regions estaria lligada a la capacitat que tenen d’anticipar-se als fets i de preparar-se per respondre a escenaris negatius o de crisi. Fins ara, encara hi ha poca informació sobre com ha evolucionat aquest concepte nou a les ciències socials. En aquest sentit, el present article mostra els resultats de l’anàlisi bibliomètrica de la literatura sobre la resiliència en l’àmbit del desenvolupament regional. Aquesta anàlisi va permetre, entre altres coses, aprofundir en la comprensió sobre l’evolució de l’ús del concepte de resiliència, identificant els autors i les revistes que van contribuir més a estudiar el tema, així com la terminologia més utilitzada, els llocs i els anys de publicació més importants. Aquests resultats demostren que, tot i ser un concepte nou i en procés d’adopció per part de les ciències socials, ja figura com un instrument important per explicar les diferències en la capacitat d’adaptació econòmica de les regions que pateixen situacions desfavorables.