Estratègies d’innovació per al desenvolupament i la resiliència de ciutats mitjanes

Les ciutats del nostre entorn s’enfronten a una competència creixent derivada de la globalització, com també a l’impacte d’una crisi sistèmica que qüestiona determinats models de creixement anteriors. A l’objectiu d’incrementar l’esforç d’innovació econòmica i social, s’hi afegeix el d’utilitzar aquestes estratègies per recuperar ciutats enfrontades a processos de declivi. Encara que la majoria d’estudis sobre innovació, coneixement o creativitat se centren en grans metròpolis, les ciutats mitjanes desperten un interès creixent, tant des de la perspectiva de la cohesió territorial com perquè ofereixen exemples de ciutats que van superar processos de declivi a partir d’estratègies innovadores. L’article aporta una reflexió
teòrica sobre els conceptes de ciutat innovadora i resiliència urbana, n’identifica les característiques principals, fa una interpretació de les claus que expliquen la trajectòria desigual de les ciutats mitjanes i proposa polítiques per afavorir la innovació.