Formació i evolució dels enclavaments ètnics a Catalunya abans i durant la crisi econòmica

L’assentament territorial de la població immigrada ha esdevingut una realitat tangible. La crisi econòmica ha aguditzat, a més, l’interès respecte als nivells de concentració d’aquesta població. En aquest sentit, la formació d’enclavaments ètnics, entesos com a espais residencials amb una representació significativa d’una població estrangera o més, s’ha convertit en un tema d’atenció particular dins les esferes acadèmica i política, però, a hores d’ara, són pocs els treballs que n’han abordat la formació i l’evolució de manera quantitativa. Mitjançant la implementació d’un mètode de classificació residencial que ens permet prendre la secció censal com a unitat d’anàlisi, ens proposem inventariar els diferents tipus d’espais explicitant les característiques demogràfiques bàsiques de les persones que hi resideixen. En particular, les dels habitants de les quaranta-vuit seccions censals que, l’any 2011, podien ser considerades enclavaments, tot avaluant quina ha estat la tendència, en termes de graus d’exclusivitat
residencial, per al conjunt d’àrees d’assentament abans i durant la crisi econòmica.