Variants amb adverbis de relació locativa al corpes XXI

Presentem un estudi de corpus oral i escrit sobre l’estat actual al món hispànic de les
construccions del tipus delante de mí, delante mío i delante mía. Considerem quatre variables: adverbi
(tenim en compte no sols els canònics, com delante, sinó també els desprestigiats per les Acadèmies,
com adelante), persona, caràcter del discurs (oral/escrit) i àrea dialectal. Els resultats mostren que (1) la
variant amb possessiu és molt esporàdica, sobretot la que inclou el possessiu femení; (2) els adverbis
estigmatitzats són significativament més proclius a l'ús de l'estructura no recomanada; (3) l’oralitat
incideix, sobretot, en l’ús menys acadèmic (variant amb possessiu a -a); (4) les àrees dialectals més propenses a la pauta amb possessiu són el Riu de la Plata i Xile. Les Antilles, Espanya i Mèxic i Amèrica
Central, en canvi, utilitzen de manera gairebé sistemàtica la pauta amb preposició i pronom personal.