La plataformització de l’escola valencia-na: anàlisi interetapes

Article Sidebar

Accés (Castellano)

Main Article Content

Mercedes Romero Rodrigo
Universitat de València
https://orcid.org/0000-0002-9103-5668
Isabel Vidal Esteve
Universitat de València
https://orcid.org/0000-0002-9103-5668
Vicente Gabarda Méndez
Universitat de València
https://orcid.org/0000-0001-6159-5173
Diana Marín Suelves
Universitat de València
https://orcid.org/0000-0002-5346-8665

Els processos de digitalització a la societat i a l'escola s'han succeït a gran velocitat en la darrera dècada en el context espanyol. Entre les grans transformacions que s'han produït hi ha la plataformització dels centres escolars, amb conseqüències dispars en la gestió, la comunicació amb les famílies i els processos d'ensenyament/aprenentatge en les diferents etapes educatives. L´objectiu d´aquest treball va ser conèixer les percepcions dels docents d’Infantil, Primària i Secundària sobre aquest procés a la Comunitat Valenciana i analitzar les dinàmiques de l´aula. Es van fer servir entrevistes grupals semiestructurades, amb 14 docents i observacions d'aula. Les troballes mostren l'impacte de les plataformes digitals en els processos de gestió dels centres escolars a totes les etapes educatives i el creixent pes fonamentalment a Secundària. S'identifiquen oportunitats, tensions i riscos de la plataformització des de la perspectiva dels docents i en la realitat observada a les aules d'Infantil, Primària i Secundària de la Comunitat Valenciana. Aprenentatge ubic i uberització de l'educació són la cara i la creu, en temps de capitalisme de plataformes. Desregulació, desinstitucionalització, enculturació i autogovern emergeixen en el context d'una societat líquida.

Paraules clau
plataformes, escola, uberització

Article Details

Com citar
Romero Rodrigo, Mercedes et al. «La plataformització de l’escola valencia-na: anàlisi interetapes». Digital Education Review, 2026, núm. 48, p. 131-42, doi:10.1344/der.2026.48.131-142.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

(c) Mercedes Romero Rodrigo, Isabel Vidal Esteve, Vicente Gabarda Méndez , Diana Marín Suelves, 2026


Drets d'autor

Digital Education Review (2013-9144) ofereix la possibilitat d'accedir al contingut lliurement i aquest es publica sota una llicència de Creative Commons de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada CC BY-NC-ND en la que tothom és lliure de copiar, distribuir i compartir el treball però cal reconèixer l'autoria, no fer-ne usos comercials ni transformar el treball original.
Referències

Anguera, M. T. (1986). La investigación cualitativa. Educar, 10, 23-50. https://raco.cat/index.php/Educar/article/view/42171

Bauman, Z. (2007). Modernidad líquida. Fondo de Cultura Económica.

Blanquicett, A. P., y Castro, E. Y. (2023). Tecnología educativa: un análisis de los beneficios en el aprendizaje mediante el uso de plataformas digitales en las aulas de clase. Recuperado de: http://hdl.handle.net/10554/64427

Bonilla, E., y Rodríguez P. (2013). Más allá del dilema de los métodos. La investigación en ciencias sociales. Grupo Editorial Norma.

Corbetta, P. (2003). La recerca sociale: metodologia e tecniche. III Le tecniche qualitative. Il Mulino.

Decuypere, M., Grimaldi, E., & Landri, P. (2021). Introduction: Critical studies of digital education platforms. Critical Studies in Education, 62(1), 1-16. https://doi.org/10.1080/17508487.2020.1866050

Gillespie, T. (2010). The politics of ‘platforms’. New media & society, 12(3), 347-364. https://doi.org/10.1177/1461444809342738

Ibert, O., Oechslen, A., Repenning, A., & Schmidt, S. (2022). Platform ecology: A user‐centric and relational conceptualization of online platforms. Global Networks, 22(3), 564-579.https://doi.org/10.1111/glob.12355

Miles, H., Huberman, A. M., & Saldaña, J. (2014). Qualitative data analysis: A methods sourcebook. Sage Publications.

Mota, K., Riffo, R., y Moyano, G. (2023). Aulas híbridas y las Tecnologías del Aprendizaje y el Conocimiento (TAC) en las universidades chilenas. EduSol, 23(85), 85-99. Recuperado de: http://ref.scielo.org/rr6gdb

Neut, P., Blanco-Navarro, M., Lozano-Mulet, P., y Dussel, I. (2024). Plataformización educativa y profesionalidad docente: tensiones y nudos críticos. Edutec, Revista Electrónica de Tecnología Educativa, (87), 74-89. https://doi.org/10.21556/edutec.2024.87.3107

Pardo, M. I. (2023). Plataformas, influencers educativos y otras especies del bestiario de la escuela digital. Editum.

Pardo, M. I. (2024a). La escuela uberizada. La organización escolar en el capitalismo de plataformas. Calambur.

Pardo, M. I. (2024b). Formación del profesorado para el trabajo con plataformas digitales: el caso del CEFIRE de Competencia Digital Docente de la Comunitat Valenciana. REIDOCREA, 13(47), 694-702. Recuperado de: https://hdl.handle.net/10481/97753

Pardo, M. I. (2025). De la pizarra a la plataforma digital: la evolución de la formación permanente del profesorado en materia de tecnologías. En M. Montenegro-Rueda, S. DOmene-Martos, C. Llorente-Cejudo y M. Reina-Parrado (Eds.), Docencia en la era digital: experiencias, retos e innovación, pp. 108-119. Dykinson.

Pardo, M. I., San Nicolás, M. B., Rodríguez, N., & González, D. (2025). Políticas e iniciativas institucionais sobre tecnologias digitais para a digitalização do Ensino Secundário. Revista Portuguesa de Educação, 38(1), e25003. https://doi.org/10.21814/rpe.36696

Pardo, M. I., y San Martín, Á. (2025). Las plataformas digitales y la atención a la diversidad. Education in the Knowledge Society (EKS), 26, e31829-e31829. https://doi.org/10.14201/eks.31829

Patton, M. Q. (2002). Qualitative research and evaluation methods. Sage Publications.

Pilapaxi-Cunalata, N., y Llerena-Izquierdo, J. (2025). Disrupción de las tecnologías en el aula de acuerdo con la teoría unificada de aceptación y uso de la tecnología. Revista InGenio, 8(1), 97-113. https://doi.org/10.18779/ingenio.v8i1.878

Riba-Campos, C. E. (2017). La observación participante y no participante en perspectiva cualitativa. Universitat Oberta de Catalunya.

Rivera-Vargas, P., Calderón-Garrido, D., Moreno-González, A., y Massó-Guijarro, B. (2024). Percepciones de las Familias sobre el Uso de Plataformas Digitales Comerciales en las Escuelas Públicas: Un Estudio sobre la Confianza y la Privacidad Digital. REICE. Revista Iberoamericana Sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 22(2), 85–99. https://doi.org/10.15366/reice2024.22.2.005

Salas, R. A., Castañeda, R., Ramírez, J., y Garcés, A. M. (2021). Opinión de los educadores sobre la tecnología y las plataformas web durante la pandemia Covid-19. Revista gestión de las personas y tecnología, 14(40), 21–37. http://dx.doi.org/10.35588/gpt.v14i40.4860.

Sayago, S. (2014). El análisis del discurso como técnica de investigación cualitativa y cuantitativa en las ciencias sociales. Cinta de moebio, (49), 1-10. https://dx.doi.org/10.4067/S0717-554X2014000100001

Van Dijck, J., Poell, T., & De Waal, M. (2018). The platform society: Public values in a connective world. Oxford university press. https://doi.org/10.23860/MGDR-2018-03-03-08

Williamson, B. (2017). Learning in the ‘platform society’: Disassembling an educational data assemblage. Research in Education, 98(1), 59-82. https://doi.org/10.1177/0034523717723389

Articles més llegits del mateix autor/a