Dictomies a la novel·la The Unicorn d'Iris Murdoch

La novel·la The Unicorn (1963) d'Iris Murdoch relata la història d'una dona que viu tancada en una casa aïllada per a expiar la seva culpa per un crim que va cometre en el passat. Conviu amb diversos personatges que la cuiden i vigilen al mateix temps. La trama s'inicia quan l'aparent tranquil·litat de la casa es veu alterada per l'arribada d'una professora contractada, que voldrà treure a aquesta dona de la seva reclusió. La convivència entre els personatges va mostrant el caràcter moral de cadascun, les seves dependències amoroses, les seves relacions de poder, i sobretot, les seves projeccions fantasioses sobre els altres. La novel·la està marcada pel joc entre realitat i fantasia, que queda expressat en una sèrie de dicotomies: Déu i Satanàs, poder i sotmetiment, bondat i maldat, amor i odi, violència i resignació, erotisme i santedat, interior i exterior, foscor i llum, llibertat i penediment, culpa i penediment. L'objectiu d'aquest estudi és analitzar com apareixen aquestes dualitats en l'argument i, quan és possible, determinar quin dels dos elements preval. Això permet realitzar una anàlisi moral i simbòlica de l'obra.