Sentit individual i sentit col·lectiu de la vida humana

La vida humana mostra un aspecte individual i un aspecte col·lectiu. En aquest article plantejo la qüestió de la relació entre ambdós i proposo un punt de vista individualista segons el qual el segon aspecte depèn del primer. Començo analitzant alguns conceptes de Husserl i de Heidegger. Primer: la fenomenologia transcendental de Husserl, basada en el solipsisme metodològic, té el seu camp temàtic en el subjecte transcendental com el meu «ego» i descriu els diversos nivells del subjecte individual (del pre-personal al personal). Segon: en la seva «analítica del Dasein», Heidegger caracteritza el Dasein com a «existència», i aquesta com «en cada cas, la meva», que interpreto amb el concepte fonamental d’autodeterminació. Seguidament, m’ocupo de la relació entre subjectivitat i intersubjectivitat i de la «constitució de comunitats» en la fenomenologia genètica de Husserl. Finalment, assumint la caracterització de la subjectivitat individual com a autodeterminació, em pregunto si i sota quines condicions aquest concepte es pot atribuir a «subjectes col·lectius».