Climatic and land use changes on the NW of Iberian Peninsula recorded in a 1500-year record from Lake Sanabria

L'estudi de diversos descriptors paleoambientals com ara el
pol·len, les diatomees i la sedimentologia, realitzat en sediments
procedents del llac de Sanabria (NO de la península Ibèrica),
ha aportat informació sobre les oscil·lacions climàtiques
atribuïdes als períodes càlids tardoromà i medieval, així com a
la petita edat del gel. Entre els anys 440 i 950 dC, el clima es
caracteritzà per temperatures suaus i un règim de precipitacions
mediterrani, malgrat l'existència de pulsacions més fredes
vers els anys 530 i 700 dC. Les evidències pol·líniques dels
usos del sòl indiquen l'extensió d'activitats ramaderes i agrícoles.
Aquesta fase correspon al final del període càlid romà i al
període càlid medieval. El canvi de condicions climàtiques es
produeix entre els anys 950 i 1100 dC, moment en què els valors
mínims de matèria orgànica, pol·len arbori, concentració
de diatomees, nitrogen total (TN) i mida del gra indiquen temperatures
més baixes i un règim de precipitacions més regular.
Aquest període correspon a la petita edat del gel, que finalitzà
vers l'any 1590 dC. Posteriorment, la productivitat del llac tendeix
a recuperar els valors previs, malgrat que es produeixen
episodis freds i curts.
Els valors de carbó orgànic total, TN i diatomees covarien
amb els índexs de temperatura del NO de la península Ibèrica i
posarien de manifest que, amb anterioritat a l'era industrial, el
sistema lacustre de Sanabria estava controlat principalment
per les condicions climàtiques. Des de l'any 1920 dC, la productivitat
del llac està influenciada per l'activitat humana.