Una aproximació a <i>A la recerca del temps perdut</i> de Marcel Proust a partir del concepte d’aura de Walter Benjamin

L'objectiu d’aquest article és reconstruir la concepció proustiana de la representació literària mitjançant el concepte benjaminià d'aura. La presència de l'aura en la literatura i en la fotografia es desplega sota el joc dialèctic de la renúncia i la promesa. Aquesta dialèctica, la duu a terme un «jo» que pot accedir a dades de l'inconscient carregades d'un elevat contingut empíric gràcies al seu enteniment afeblit. Al seu torn, aquestes dades permeten a Proust imitar fidelment la realitat mitjançant la tècnica del trencadís, que, regida pel principi d'afinitat sensible entre fenòmens, extreu veritats intel·lectuals universals de dades empíriques, tot fent possible una representació concreta i universal dels individus. El trencadís s'erigeix, així, com una innovadora solució al problema dels universals.