LA INVESTIGACIÓN SOBRE LA MÚSICA DE FLAUTA DE TRES AGUJEROS Y TAMBORIL EN EXTREMADURA (1944-2024)

        Avui, vuitanta anys després de la seva publicació, la principal font per a l’estudi de la flauta-i-tambor a partir del repertori que els tamborileros han interpretat tradicionalment és encara Lírica Popular de la Alta Extremadura (1944) de Manuel García Matos, en què hi ha recollides 200 transcripcions de tocates procedents del nord de la província de Càceres, a les quals caldria afegir-ne altres 38 que també recollí i que Josep Crivillé va incloure el 1992 a la seva edició crítica del Cancionero Popular de la provincia de Cáceres.
        A partir d’aquests precedents, la investigació de l’autor s’ha construït recolzada en un treball de camp de més de trenta anys, en la seva experiència d’intèrpret i en la reflexió musicològica sobre un corpus de 326 noves transcripcions de tocs de flauta y tamboril.
        Les conclusions, encara provisionals, comprenen una relectura crítica de la Lírica Popular de la Alta de Extremadura i s’estenen a nombrosos aspectes del tema, com l’afinació de la flauta, la relació de las peces instrumentals amb la música vocal, una geografia precisa dels tocs, i les transformacions històriques, culturals i sociològiques que han contribuït a la desaparició (o a l’emergència) de determinats gèneres y contextos d’interpretació.