Tematitzacions, dislocacions a l’esquerra i la perifèria esquerra

La meva intenció en aquest article és proporcionar una descripció tan completa com sigui possible dels diferents tipus de tòpics en llatí. Després de definir les característiques i propietats del que anomeno Dislocacions (tòpics penjats i dislocacions a l’esquerra amb clític) i Topicalitzacions, passo a fer una descripció de cada mecanisme morfològic o sintàctic emprat en llatí: SDet preposicional, marcatge de cas, clàusules amb anteposició. A continuació proposo una hipòtesi sobre la cartografia de la perifèria esquerra en llatí. A més, presento una breu descripció d’una forma original de topicalitzar els subjectes de les oracions subordinades, és a dir, la construcció amb acusatiu prolèptic. La conclusió principal és que la cartografia de la perifèria esquerra llatina no és gaire diferent de la que es troba en llengües amb ordre fix de mots.