Les excepcions morfològiques a la reducció vocàlica i el problema de la base absent

S’examina, en relació amb la reducció vocàlica i la desaccentuació, una classe de compostos en català central caracteritzats per un primer component que no està relacionat amb cap paraula en l’output. El primer component d’aquests compostos conté una vocal [a, ɛ, ɔ] que sofreix desaccentuació davant de la vocal accentuada del segon component, però que no es redueix. Això causa un problema d’opacitat ja que la generalització segons la qual no hi ha [a, ɛ, ɔ] àtones no és certa superficialment per a aquests casos. S’examina en detall una anàlisi en el marc de la TO paral·lela i es defineix de forma precisa la funció que assigna la base al constituent rellevant dels candidats avaluats. Es mostra que aquesta anàlisi no és satisfactòria. Després de demostrar que els compostos poden tenir estructura de constituents interna encara que no tinguin semàntica composicional, es presenta una anàlisi en el marc de la TO amb estrats que dóna compte d’aquests casos.