Verbs psicològics catalans: el cas de «agradar» i «interessar»

Les característiques semàntiques de l’experimentador, una entitat animada concebible com un protoagent, permeten que habitualment tingui preeminència sintàctica i semàntica en les oracions amb verbs psicològics catalans, i expliquen la flexibilitat d’aquests predicats per adaptar-se als esquemes conceptuals dels parlants. L’experimentador només perdrà aquesta preeminència quan hagi de «competir» amb un agent prototípic dins l’oració, una construcció agentiva coherent amb un experimentador amb cas acusatiu. Els mecanismes oracionals de preeminència semàntica i sintàctica donen raó del règim habitual amb datiu dels verbs interessar i agradar, com també dels contextos específics en què aquests verbs poden presentar-se en acusatiu, tot i que de forma més forçada en el cas del verb agradar.